Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
el Turonell
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont (Garrotxa), travessa de N a S el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca.
coma de l’Infern
Coma
Vall del Conflent, dins el terme de Fontpedrosa, afluent de la vall de Carançà per la dreta, que s’estén des del pic de l’Infern
(2 860 m) a la línia de crestes que separa la vall del Freser (Ripollès) de la de la Tet (Conflent).
A la capçalera de la coma hi ha els estanys de l’Infern
Perles
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port del Comte i que drena la vall d'Alinyà), aigua avall d’Alinyà.
L’església parroquial de Sant Romà de la qual depèn la de Canelles, situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis Té capelles adossades posteriors El lloc pertangué als Cardona Modernament, va formar part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972 Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa Pelaia
Sant Medir

Sant Medir
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga parròquia i actual santuari del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat a l’antiga vall de Gausac, o vall de Sant Medir, afluent de capçalera de la riera de Sant Cugat, al S del municipi, als vessants de la serra de Collserola.
Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de SantPere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una…
Besan

BesanEsglésia de Santa Maria
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a l’antic terme d’Ainet de Besan, a 1.160 m d’altitud, vora el barranc de Besan, afluent per la dreta de la Noguera de Vallferrera, que baixa dels vessants de la muntanyeta de Besan (2.160 m alt.).
Església romànica de Santa Maria
el Rissec
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent del Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m) i després de travessar els termes de Cistella, de Llers i de Vilanant, desemboca al seu col·lector davant d’Avinyonet de Puigventós.
Rellinars
Rellinars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…
la Plana d’Utiel

Comarca del País Valencià, a l’àrea de llengua castellana.
La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…
Vilagrassa
Vilagrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme de llevant a…
la Foia de Bunyol

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…