Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
Jacques Monory
Pintura
Cinematografia
Pintor i realitzador cinematogràfic francès.
Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i Le moindre…
Patricia Petibon
Música
Soprano francesa.
Formada als conservatoris de Tours i París, inicià la seva carrera de la mà de William Christie a Les Arts Florissants Reconeguda especialista en el repertori barroc francès, també conrea la música del segle XX, i una de les seves grans creacions és l’òpera Lulú , d’Alban Berg Ha collaborat amb directors com Harnoncourt, Gardiner o Minkowski Atreta també per la música espanyola, ha cantat sarsuela al costat de Plácido Domingo Al final del 2011 presentà el disc Melancolia , enregistrat amb l’Orquesta Nacional de España i Josep Pons, que inclou peces de Granados, Montsalvatge i Nin…
Takashi Miike
Cinematografia
Director de cinema japonès.
Graduat a l’Acadèmia d’Arts Visuals de Yokohama, fundada pel prestigiós cineasta Shoei Imamura, començà a treballar a la televisió i en pellícules rodades directament per al mercat del vídeo La seva prolífica obra —que abasta diversos gèneres, com el terror, la ciència-ficció, l’acció o el cinema de samurais— es caracteritza pel recurrent ús de la violència L’èxit d' Audition 2000 li obrí les portes al públic occidental Alguns dels seus títols més populars són Chakushin Ari ‘Trucada perduda’, 2004, Zebraman 2004, Sukiyaki Western Django 2007, Jûsan-nin no shikaku ‘13 assassins’,…
Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya (decret de 9 de juny de 1931) per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…
Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole
Publicació fundada l’any 1835 a Perpinyà com a òrgan de la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals (d’acord amb el nom de la societat, dugué fins el 1843 el títol de ‘Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan’).
Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles D’una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement Des del 1881 hom hi publicà texts en català Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise , de Pere Vidal i Josep Calmette 1906, i la taula general de matèries 1966 L’havia precedit el ‘Bulletin de la Société d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales’, que, dependent de la societat d’aquest nom que precedí l’anterior, havia publicat 11 números a…
L’animal a l’esquena

Vista del centre L’animal a l’esquena
L'animal a l’esquena
Dansa i ball
Centre de creació i investigació de dansa a Celrà (Gironès).
Fou fundat el 2001 en una masia de Celrà pels coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz, directors de la companyia de dansa Mal Pelo, a fi de crear una estructura per intercanviar experiències creatives entre artistes de dansa i altres arts, amb el cos com a eix central dels treballs L’objectiu principal és reflexionar sobre els vincles entre creadors, pensadors i públic a partir de la pràctica creativa compartida i l’intercanvi S’hi organitzen residències, tallers i seminaris Els creadors de contact improvisation Steve Paxton i Lisa Nelson, serviren a Muñoz i Ramis com a inspiradors…
Thomas John Sargent

Thomas John Sargent
© New York University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1964 es llicencià a la Universitat de Berkeley Califòrnia i es doctorà a la de Harvard 1968 Ha estat successivament professor a les universitats de Pennsilvània 1970-71, Minnesota 1971-87, Chicago 1991-98, Stanford 1998-2002 i Princeton 2009, i és també és professor a la Universitat de Nova York des del 2002 Ha fet aportacions cabdals en macroeconomia, especialment a la teoria de les expectatives racionals L’any 2011 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Christopher Albert Sims És membre de l’Econometric Society 1976 i de l’American Academy of Arts and Sciences…
Francesc Subirats i Verge
Pintura
Pintor.
Cursà els seus primers estudis per correspondència Institut Perramón de Barcelona i amb el mestre Ricardo Cerveto de Tortosa El 1960, a l’edat de setze anys assoleix un primer premi de dibuix, medalla d’argent del Cercle Artístic de Tortosa Alhora que dues obres seves primerenques són seleccionades en el concurs Nacional de Dibuix i Pintura Casino Amposta L’any 1963 ingressa a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Ha participat en nombroses exposicions individuals i collectives, a Barcelona, Guadalajara, Girona, Tarragona, Tortosa, Salou, Ulldecona, Tossa de Mar, Reus, etc …
Àngels Margarit i Viñals
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
Rebé la formació a l’Institut del Teatre, i l’amplià amb estades a centres d’Europa i a Nova York Posteriorment s’incorporà al collectiu de dansa Heura, on desenvolupà sobretot el vessant de coreògrafa entre el 1979 i el 1984 L’any 1985 fundà Mudances , companyia pròpia amb la qual ha aconseguit una gran projecció Parallelament, amb altres coreògrafs, creà l’espai Bugé Ha obtingut els premis Ciutat de Barcelona d’arts escèniques 1993, el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya 1996 i el Premio Nacional de danza del Ministeri de Cultura espanyol 2010
Cornelia Parker
Art
Artista britànica.
Es formà al Gloucestershire College of Art and Design, i al Polytechnic de Wolverhampton West Midlands És escultora i creadora d’installacions artístiques Expressa, bé que amb ironia, la seva preocupació per la mutabilitat de la matèria, mutabilitat lligada a la mort En una fase posterior ha tractat el tema de la globalització, el consumisme i els mitjans de comunicació de masses en obres efímeres i fetes expressament per al lloc on es presenten Les obres de Cornelia Parker es troben en moltes colleccions internacionals com la de l’Arts Council of England, la Tate Gallery, London…