Resultats de la cerca
Es mostren 2239 resultats
dibuixos animats
Fotograma del film de dibuixos animats Walt Disney (1928), de Steamboat Willie
© Fototeca.cat
Cinematografia
Gènere cinematogràfic basat tècnicament en la reproducció de dibuixos que, en ésser projectats en una sèrie d’instantànies d’un moviment continuat, apareixen animats.
En fou capdavanter el francès Émile Cohl, amb Fantasmagorie 1908, Anson Dyer a la Gran Bretanya i Victor Bergdhal a Suècia El 1915 el nord-americà Earl Hurd en perfeccionà la tècnica en utilitzar fulls transparents de celluloide, la qual cosa permetia de superposar imatges en moviment a fons fixos A partir del 1920 —a part els nord-americans Max i Dave Fleischer, autors de l’animació de Popeye i de Betty Boop, i de l’australià Pat Sullivan, pare artístic del gat Fèlix— sobresortí la figura de Walt Disney, el primer gran creador i industrialitzador del cinema de dibuixos Són obra seva les…
futbol

Nois jugant al futbol
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb la finalitat d’introduir una pilota, impulsada amb els peus, a la porteria del contrari.
Reglament i competicions Els jugadors vesteixen samarreta, pantalons curts i mitjons i porten botes especials Cada equip consta d’un porter i de deu jugadors de camp, que originàriament eren dos defenses, tres mitjos i cinc davanters La pilota té un perímetre total de 68 a 71 cm i un pes que pot oscillar entre 396 i 453 g Esquema i dimensions d’un camp de futbol © Fototecacat El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m Les mides màximes per a partits internacionals són de 110 per 75 m, i les mínimes, de 100 per 64 m La línia de 12 cm d’…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…
pont

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir (Sevilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
Santa Maria Savall (Balenyà)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn El mur que hom veu, corresponent a la nau meridional, és un dels elements més ben conservats d’un edifici que té moltes de les seves parts en estat ruïnós i que presenta un conjunt d’interrogants de difícil resposta M Anglada L’església és situada en un fondal de la Sauva Negra prop d’un petit pantà que origina el torrent de Santa Maria i queda a l’extrem de ponent de la urbanització de Puigsagordi, vora el punt de convergència entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles, prop del Mas Pujalt Aquesta…
La Sala (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici, refet M Anglada Construcció de la planta quadrada situada al riberal irrigable del riu Ter, a un centenar de metres del curs d’aigua i també a poc més de 100 m del mas la Sala, el qual ja és situat en un indret una mica elevat en relació amb el llit del riu Mapa 218M781 Situació 31TDG427873 Per arribar-hi cal seguir la carretera que va de Camprodon a Setcases A la sortida de Villalonga de Ter, havent passat un càmping, podem agafar un camí carreter que travessa el riu, gira a la dreta i mena al mas la Sala Des d’aquesta casa, si continuem…
Santa Maria de Claret (Santpedor)
Art romànic
Situació La vella església de Santa Maria es dreça al bell mig de la zona pròpiament anomenada Pla de Bages, a uns dos quilòmetres al sud-est de Santpedor i a frec de la carretera que porta a aquesta vila des de la general de Manresa a Berga, just a l’indret on els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages resten partits, de tal manera que el modern santuari de Santa Anna resta inclòs al municipi de Santpedor, mentre el vell temple romànic s’integra al territori de Sant Fruitós de Bages Vista exterior de l’absis, semicircular, que remata la nau vers el costat de llevant És llis i…
Vila medieval de Sabadell
Art romànic
Vista aèria del nucli primitiu de la vila de Sabadell centrat per l’església de Sant Feliu o antiga pabordia de Sant Salvador TAVISA-J Todó Els ibers van poblar diversos llocs dels terrenys que avui formen el terme municipal de Sabadell Entre ells, la serra de la Salut , anomenada així pel santuari marià que hi va ser edificat Allí va néixer Arragona avui Arraona, poblat que seria progenitor de Sabadell El riu Ripoll separa la serra de la Salut del pla on és situada la ciutat aquesta separació és marcada físicament per un ample i profund esvoranc Els romans també es van enamorar de la serra…
Castell i vilatge d’Oroners (Camarasa)
Art romànic
Situació Del conjunt medieval d’Oroners, situat en un relleix d’un espadat sobre l’embassament de Camarasa, només en resta sencera l’església V Buron Castell i vilatge situats en una balma, a l’extrem oriental de la serra de Montclús, al vessant abrupte, orientat cap al sud-est, que baixa fins a la Noguera Pallaresa ara hi ha l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG207508 Si seguim la carretera que va d’Àger a Tremp, si fa no fa davant del trencall de l’Ametlla del Montsec, surt cap a mà dreta una pista Arribarem fins a la serra del Pi i continuarem a peu fins a la via de tren…
Sant Jordi de Ceret o del Carner
Situació Vista exterior de l’església, en un lamentable estat d’abandó ECSA - A Roura El veïnat i la capella de Sant Jordi són a l’extrem de llevant del terme municipal de Ceret, prop del límit amb el de Sant Joan de Pladecorts, en territori planer el Pla de Sant Jordi, dit també Pla del Carner, que s’estén a la dreta del Tec, en terrenys dels dos municipis esmentats Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 42″ N - Long 2° 46′ 53″ E Des de Ceret, per la carretera D-618 en direcció a Morellàs i fets 2, 5 km es troba, a mà esquerra, el camí que porta al veïnat de Sant Jordi És format per uns pocs…