Resultats de la cerca
Es mostren 15543 resultats
François Lemoyne
Pintura
Pintor francès.
Influït per Rubens, posà en relleu el color, la llum i les carnacions i determinà en certa manera la línia de l’art francès del s XVIII Decorà la capella de la Mare de Déu a Saint-Sulpice París i el Saló d’Hèrcules de Versalles 1733-36 Fou primer pintor del rei
resistència a l’abrasió
Tecnologia
Resistència d’un material al desgast per fregament.
El valor d’aquesta resistència, que hom determina per mitjà d’un abrasímetre, és sobretot important en el cas del cautxú corretges i cobertes de pneumàtics i del cuir corretges i sola Tanmateix, les mesures permeten solament de preveure, d’una manera imperfecta, la resistència al desgast en les condicions reals d’utilització
operó

Regualció de la síntesi enzimàtica mitjançant un repressor proteic sintetitzat a partir de la informació del gen operador, l’operó resta inactiu
© Fototeca.cat
Biologia
Regió cromosòmica que conté un cert nombre de gens estructurals i un d’operador que els activa.
Aquests gens són responsables de la síntesi ordenada d’un grup d’enzims de funció relacionada com és un sistema enzimàtic L’operó sintetitza una fibra llarga i contínua d’ARN missatger, de tal manera que se sintetitzen tots els enzims necessaris per al sistema o bé no se'n sintetitza cap
Louis Vivin
Pintura
Pintor francès.
Començà com a pintor de diumenges —fou empleat de correus fins a la seva jubilació 1922—, i, ja resident a París, es dedicà plenament a la pintura de tota mena d’escenes, amb una harmonia plàstica instintiva, que el portà a expressar d’una manera ingènua tota la poesia de la realitat
Aberci
Cristianisme
Probable bisbe de Hieràpolis (Frígia Salutaris).
És conegut per una inscripció sepulcral en versos grecs epitafi d’Aberci , conservat als Museus Vaticans, en la qual narra el seu viatge a Roma i expressa, d’una manera simbòlica, la celebració de l’eucaristia a l’Orient i a l’Occident És venerat com a sant Festa 22 d’octubre
oganessó
Química
Element químic sintètic i radioactiu de nombre atòmic 118, aprovat per la IUPAC el desembre del 2015.
Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian
teuletes
Música
Instrument musical que consisteix en dos fragments de teula (pissarra, dues pedres planes i llises o fragments d’objectes de terra cuita, etc.) de forma més o menys rectangular, que, disposats entre el dit índex, el del mig i l’anular d’una mà, es fan entrexocar rítmicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques També es poden fer sonar en passar-hi, l’un darrere l’altre, els dits de l’altra mà És de construcció domèstica i antigament s’utilitzava per a acompanyar cants i també algunes danses populars, a manera de castanyoles
ressonador de Helmholtz
Física
Aparell emprat per a analitzar sons.
Consisteix en un recipient esfèric, amb dues obertures, de manera que aplicant l’orella en una de les obertures hom sent, amb un notable augment d’intensitat, els sons de freqüència igual a la freqüència característica de vibració de la massa d’aire continguda en el recipient Actualment ha caigut en desús
fórmula de Boltzmann
Física
Expressió que relaciona l’entropia S d’un sistema (magnitud macroscòpica) i el nombre d’estats microscòpics accessibles pel sistema, W (magnitud microscòpica): S = k lnW, essent k la constant de Boltzmann.
Palesa la connexió entre la termodinàmica clàssica i la mecànica estadística Al zero absolut T = 0 K totes les partícules del sistema són a l’estat fonamental, de manera que W = 1 i, per tant, S = 0, la qual cosa és d’acord amb el tercer principi de la termodinàmica teorema de Nernst
republicanisme historiogràfic
Historiografia catalana
De la mateixa manera que la institucionalització cultural mancomunitària del principi del s. XX suposà la consolidació d’un equip intel·lectual –els noucentistes– que menà tot el procés, la nova institucionalització de la Generalitat republicana dels anys trenta comportà l’articulació d’un equip intel·lectual propi, amb un seguit de característiques compartides i ben diferenciat dels objectius dels seus predecessors.
Desenvolupament enciclopèdic Com havia passat durant l’experiència mancomunal, la participació en les instàncies de poder fou allò que permeté la cristallització d’un grup i li conferí la seva condició de collectiu hegemònic Definició del grup i objectius A hores d’ara, encara no existeix una definició àmpliament acceptada per a designar aquest nou equip Norbert Bilbeny l’ha classificat com el representant del “republicanisme nacional” i Francesc Artal, considerant els seus membres com a hereus de la tradició federal, els ha definit com a “republicans estrictes” També se’ls podria anomenar “…