Resultats de la cerca

Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d’Alcoi dins el terme d’Alcosser La font de l’Albufera i d’altres permeten el regadiu d’unes 30 ha Al secà hom conrea oliveres, vinya i cereals El poble 277 h agl 2006, gaianers 420 m alt és al pla del terme l’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1535 Hi ha un antic palau dels comtes de Cocentaina Antic lloc de moriscs 62 focs el 1609 de la fillola de Cocentaina, pertangué al comtat de Cocentaina Hi ha importants restes de la cultura del bronze al Cercat de Gaianes , als vessants de la serra de Benicadell

Fou municipi independent fins el 1969 Es formà al voltant del castell de Dosquers , fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l' hostal de Dosquers L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona En la Divisió Territorial de Catalunya 1936 fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa

Al Palau de Congressos de Perpinyà, se celebra la 28a Nit de Sant Jordi, que organitza Òmnium Cultural de la Catalunya del Nord La presidenta de l’entitat, Montserrat Biosca, reivindica l’ús del català, i remarca la posició relativament favorable de la majoria dels nord-catalans envers la llengua pròpia S’atorguen també premis literaris en diverses categories, entre els quals cal esmentar el Premi Catalunya Nord, de l’Institut d’Estudis Catalans, que guanya Claudi Balaguer per l’obra El català dels paios i dels gitanos al Riberal , i el Francesc Català de poesia, d’Òmnium…

Titulat el 1915 És considerat un dels més directes collaboradors i deixebles de Gaudí Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i la Guàrdia Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el seminari major Fou codirector de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950 Publicà El Temple de la Sagrada Família 1929, L’església de la Colònia Güell en doble versió catalana i anglesa i El pensament de Gaudí 1981, així com nombrosos articles de tema…

Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu…

Deixeble de Josep Caminals i Eduard Toldrà a l’Escola de Música de Barcelona, el 1955 obtingué en aquest centre el premi d’honor de piano Feu la seva presentació com a pianista al Palau de la Música Catalana, el 1958 Fou professor a l’Escola de Música de Barcelona i al Conservatori Professional de Música de Terrassa El seu catàleg inclou música de cambra i coral, de la qual destaquen Missa per a cor i cinc instruments de vent 1960,  Tema i variacions per a piano i  Petita suite de sant Jordi Ha harmonitzat cançons populars catalanes i folk-songs i espirituals negres nord-americans

Començà com a dibuixant a Avinyó el 1919 A Canes, el 1926, en contacte amb Picabia, Van Dongen, Cocteau, Picasso, Miró, Max Ernst i, sobretot, Bonnard i Matisse, entrà al món dels marxants El 1945 inaugurà galeria a París, i el 1947 ja féu una gran exposició, dedicada al surrealisme Creador de la Fondation Maeght, l’establí a Sant Pau de Vença el 1964, en un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert Representà artistes com Chagall, Calder, Bazaine, Chillida i, entre els catalans, Miró, Llorens i Artigas, Tàpies i Gardy Artigas El 1974 inaugurà galeria a l’antic palau dels Cervelló…

Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista Clotilde Donday de Montesinos , Museu de Belles Arts de València i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles 1846, on fou professor Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851 Els seus fills Marian i Rafael…

Fill de llibreter, és conegut pel seu Manuel du libraire et de l’amateur de livres, una bibliografia selectiva, retrospectiva, que conté els llibres considerats de més valor publicats a tot Europa des del principi de la impremta, amb breus comentaris i el preu de venda al mercat de llibre antic La primera edició aparegué el 1810 en tres volums i la cinquena i darrera, entre el 1860 i el 1865, en sis volums Tingué seguidors com l’alemany Jean Georg Théodore Graesse Trésor de livres rares et précieux, 1859-69 i a Catalunya, Antoni Palau i Dulcet Manual del librero hispano-…

Li fou atorgat el títol de reial inicialment ocupà l’edifici de la Canonja, i successivament es traslladà a la Granvia, a la Rambla, a la plaça de Catalunya i, finalment, a l’antic palau dels Pignatelli, de la família Girona, al carrer dels Arcs Els pintors Eliseu Meifrèn, Modest Urgell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell, entre altres, foren membres de les seves penyes, on es perfilà i visqué el moviment modernista Hom destaca les seves sales d’estudi per a dibuixar i pintar del natural amb model viu Ha organitzat concerts, exposicions i…