Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
immissió
Ecologia
Presència en l’atmosfera d’una substància que li és estranya i que és susceptible d’afectar un element del medi o un organisme que hi viu.
La immissió és sempre el producte d’una emissió per una font, i es refereix especialment a les quantitats que hom troba de la substància a les proximitats de la font
eficàcia biològica
Biologia
Grau d’adaptació d’un organisme al medi on viu, adquirit al llarg de l’evolució, que li permet aprofitar al màxim els recursos dels quals disposa.
Una mesura de l’eficàcia biològica d’una espècie és el nombre de fills que arriben a tenir descendència També s’utilitza el terme eficiència biològica
terra rossa
Geologia
Sòl relicte quaternari, de color roig viu, format sobre roca calcària per descarbonatació i rubefacció, en un clima de tendència tropical, amb una estació seca i càlida.
arbre de ribera
arbres de ribera: salzes
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre que, com l’àlber, el pollancre, el vern, el salze, etc, viu en sòls humits, habitualment formant bandes paral·leles a la ribera dels rius, estanys, etc.
ambient
Ecologia
Conjunt de factors físics (humitat, temperatura, pressió, llum, etc), químics (composició química del medi) i biològics (interaccions entre els organismes) a què és sotmès un ésser viu.
acomodació
Biologia
Conjunt de modificacions somàtiques o fisiològiques no transmissibles hereditàriament que presenta un organisme com a adaptació a l’ambient on viu o a canvis d’aquest ambient.
signe d’Abrahams
Dolor viu provocat en el pacient afectat de litiasi biliar, en pressionar en un punt de l’abdomen equidistant del llombrígol i el novè cartílag costal dret.
Els espàrids: bogues, sards, pagells i afins
Els espàrids constitueixen una de les famílies de peixos més ben representades al litoral català 9 gèneres i 20 espècies, i també més ben conegudes, ja que inclouen espècies d’una gran importància pesquera Tenen un cos generalment fusiforme, alt i sovint comprimit, amb escates cicloides o ctenoides fortes i ben aparents, i una línia lateral ben visible i més o menys parallela al perfil dorsal El cap, fort i comprimit, és mancat d’espines o en alguns casos, dèbilment espinós i té uns ulls grossos i una boca relativament petita, amb uns premaxillars no gaire protràctils Les dents són d’una gran…
Els escorpeniformes: escórpores, lluernes i afins
Aquest ordre és integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats que es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle També tenen unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Moltes de les espècies d’aquest grup són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça Als Països Catalans els escorpeniformes són representats per cinc famílies els escorpènids, els tríglids, els peristèdids, els còtids i els liparídids Els escorpènids escórpores Els…
San Marino
Vista del castell de San Marino
© Visit San Marino
Estat
Petit estat que forma un enclavament independent i sobirà dins el territori d’Itàlia, entre les províncies de Forlì-Cesena i Pesaro i Urbino; la capital és San Marino.
La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom hi ha muntat…