Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
Santa Maria de la Tor de França
Aquesta església, actual parròquia del poble de la Tor, fou segurament en el seu origen la capella del castell de la Tor Més tard desplaçà l’església de Santa Aularja de Trinhac com a centre de la parròquia del terme És documentada per primera vegada l’any 1056, amb motiu de la donació que en feren l’arquebisbe de Narbona, Guifré, i l’abat de Sant Pèire de Fenolhet, Guillem Ramon, al monestir de Sant Ponç de Tomièras, juntament amb l’església de Santa Aularja de Trinhac L’actual església és obra del segle XVII Al seu costat nord encara hi ha els vestigis del temple anterior Hom…
Santa Maria de Puimolar (Areny de Noguera)
Art romànic
L’església d’aquesta petita caseria que tal vegada cal identificar amb el Pujol dels primers censos 2 focs el 1495, surt esmentada indirectament a partir del final del segle X Llavors, Moder i Ricolf canviaren amb Alaó una terra a la vall de Soperuny, al lloc dit “sota Santa Maria” Vers el 1030 aquest monestir tenia una terra al Pujol que confrontava amb Santa Maria Tanmateix, aquesta església no fou una dependència d’Alaó sinó del monestir de Lavaix Els seus orígens anaren relacionats amb el priorat de Sant Vicenç del Sas L’inventari de Lavaix del 1180 aclareix que l’església de…
Sant Climent de Sopeira
Art romànic
El poble de Sopeira és situat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales La moderna capella de Sant Climent, actualment dedicada a la Mare de Déu del Pilar, és, tal vegada, la successora de la primitiva església romànica de la població Tanmateix, les referències són imprecises tot i així, la notícia d’un tal Martí, “clericus de Suppetra”, que actuà com a testimoni d’un instrument alaonès datat l’any 1088, pot considerar-se indicativa En època moderna, l’església de Sant Climent consta dintre l’abadiat exempt d’Alaó També se sap que vers l’any 1700,…
Eva Turner
Música
Soprano anglesa.
Estudià música a Bristol i posteriorment amplià la seva formació com a cantant amb A Richards Broad Debutà el 1916 amb la companyia de Carl Rosa, amb la qual romangué fins el 1924 i interpretà papers d’òperes de G Verdi, P Mascagni, G Puccini i R Wagner L’any 1924 cantà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà, com a Freia L’or del Rin , amb direcció d’A Toscanini Fou en aquest teatre on, durant anys successius, interpretà diversos papers verdians El 1926 protagonitzà a Brescia, en unes aplaudides funcions, Turandot , paper que mantingué en repertori durant els següents…
Velickova Ljuba Welitsch
Música
Soprano austríaca d’origen búlgar.
Estudià cant a Viena i debutà a l’Òpera de Sofia el 1936 En 1937-40 cantà a Graz i en 1941-43 ho feu a Hamburg Després d’haver format part de la companyia de l’Òpera de Munic entre el 1943 i el 1946, fou contractada per la Staatsoper de Viena, amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres 1947 amb el paper titular de Salome , en el qual s’especialitzà i que també interpretà en el seu debut al Metropolitan de Nova York 1949 L’havia cantat per primera vegada el 1944, sota la direcció de R Strauss Així mateix destacà en òperes de G Verdi Aïda , G Puccini -especialment Tosca -, WA Mozart,…
Inácio Parreira Neves
Música
Compositor i cantant brasiler.
Fou actiu a la província de Minas Gerais durant el període colonial És esmentat per primera vegada, com a cantant, en els arxius de la Germandat de Nostra Senyora de la Misericòrdia El 1752 entrà a la Germandat de Sant Josep dels Homes de Color, en la qual intervingué en els assumptes musicals Només es conserven dues obres amb el nom de Neves Es tracta d’un credo 1780-85 per a cor mixt i una petita orquestra, dividit en sis seccions i escrit en un estil homofònic característic del període preclàssic, i un oratori de Nadal titulat Oratoria ao Menino Deos para a noite de Natal 1789…
Bernat Icard
Música
Compositor català, probablement natural de Tarragona o de Tortosa, amb un suposat vincle de parentiu amb la nissaga nobiliària dels Icard relacionada amb la cort de Nàpols.
Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres…
Michael East
Música
Compositor anglès.
La primera vegada que apareix esmentat en la documentació és a The Triumphes of Oriana 1601 de Thomas Morley, obra a la qual contribuí amb un madrigal El 1606 es graduà a Cambridge, i segurament estigué durant algun temps al servei de la família Hatton Fou ordenat de sacerdot i exercí com a tal a la catedral d’Ely des del 1609 fins al 1614 El 1618 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lichfield Amb una bona part de la seva producció musical impresa, és un dels compositors anglesos més ben representats del seu temps En total publicà set reculls d’obres que incloïen madrigals…
Cecil James Sharp
Música
Etnomusicòleg i editor anglès.
Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a…
Andrés de Torrentes
Música
Compositor espanyol.
Al desembre del 1539 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, però poc temps després el capítol l’obligà a dimitir a causa de les seves continuades absències La intervenció del seu protector, l’arquebisbe Juan Pardo de Tavera, el retornà al seu lloc fins que el prelat morí 1545 El successor de Torrentes a la seu toledana fou Cristóbal de Morales Al cap de dos anys tornà a ser-hi admès i es mantingué en el lloc fins el 1553, moment en què fou obligat a abandonar-lo novament Readmès el 1571 per tercera vegada, romangué en el càrrec fins a la seva mort En diversos…