Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
la Platja d’Argelers
Barri
Barri marítim de la vila d’Argelers (Rosselló), estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al S (que el separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al N.
Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha A l’estiu dóna allotjament a més de 100 000 persones a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler d’habitants
baronia de Peramola Pedro de Navarrete [baronia de Peramola]
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i que comprenia també els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga.
Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti
Môn
Illa
Illa de Gal·les, a la mar d’Irlanda.
Juntament amb l’illa d’Ynis Gybi Holy forma part del comtat de Gwynedd El relleu és format per valls pantanoses i turons residuals aprofitats per al pasturatge El sòl, poc fèrtil i el clima, humit i suau, han decantat l’economia devers les explotacions de tipus turístic el principal recurs, però, resideix en la ramaderia Dos ponts travessen l’estret de Menai tot unint Môn amb Galles Els seus habitants, de parla gallesa, es concentren a les principals ciutats Caergybi port de trànsit vers Irlanda, Biwmares i Llangefni, la capital
la Mola
Península a l’extrem oriental de Menorca, que forma el sector septentrional de la bocana del port de Maó, unida a terra ferma per l’istme des Freus.
Té forma triangular inclinada vers el SW, i la major elevació és a la punta de s’Esperó, a 78 m alt Els terrenys calcaris del Miocè cavalquen sobre esquists paleozoics A la segona meitat del s XVIII fou cedida pel govern britànic a la colònia grega de Maó Confiscada el 1782, passà a propietat estatal Per tal de no deixar sense defensa el port de Maó després de la voladura del fort de Sant Felip 1805, hom hi construí 1848-52 el fort d’Isabel II o fort de la Mola
Eketorp
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro i medieval de l’illa d’Öland (Suècia).
És un dels jaciments més ben estudiats d’Escandinàvia El primer període d’ocupació s’estén des del s IV fins al s VII i es caracteritza per l’existència de cases de pedra d’una sola habitació i estables adossats radialment a una muralla circular La superfície total era d’uns 5 000 m quadrats Vers l’any 1000 el lloc fou reocupat, aquesta vegada amb cases de fusta formades per diversos recintes i amb una nova muralla, més potent i complexa Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
la Trinitat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona situat al N de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni dels cinquanta en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, i a partir del 1955 la Trinitat Nova, que s’estén de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola Prengué el nom d’una antiga capella, documentada al s XIII i cremada el 1808, localitzada prop de l’antic coll de Finestrelles, anomenat posteriorment de la Trinitat, on foren bastides el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona
basílica de son Bou

Vista de la basílica de son Bou
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Basílica paleocristiana excavada el 1952 prop la urbanització de son Bou (Alaior, Menorca), arran de mar.
És de planta rectangular 52,2 x 12,4 m, de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI El culte hi perdurà fins a l’època islàmica
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
serra de Comiols
Serra
Serra prepirinenca (1.355 m), que forma part del límit entre la conca de Tremp (Pallars Jussà) i la vall del Segre (Noguera).
És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols 1102 m alt Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument seguint la inclinació de les capes
Cheliff
Riu
Riu del Magrib, Algèria (725 km).
Neix al Djebel Amour com a uadi Sebgag, flueix en direcció sud-nord, recorre els altiplans amb el nom de uadi Touil i rep per l’esquerra el uadi Nahr Ouassel Travessa l’Atles del Tell i gira en angle recte vers l’oest per una depressió, ruta natural aprofitada per les comunicacions est-oest ferrocarril, carreteres Després de rebre per l’esquerra el uadi Mîna, desguassa a la Mediterrània al nord de Mestghanem El riu i els seus afluents són aprofitats per al regatge i per a la producció hidroelèctrica