Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
Travesseres

Vista general de la població de Travesseres a Lles (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 200 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), al S del terme, al darrer replà del contrafort que davalla de la tossa Plana de Lles, al voltant de l’església de Sant Jaume, sufragània de la parròquia de Lles.
Es conserven les restes de l’antic castell de Travesseres , esmentat als segles XIII i XIV El lloc és esmentat ja l’any 839 Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers
riera de Torrelles
Riera
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac.
Caldes de Montbui
Portada principal, barroca, de l’església de Santa Maria de Caldes de Montbui, obra de l’escultor Pau Surell, acabada el 1701
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, estès en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca (el Farell, 789 m alt.); és travessat de nord a sud per la riera de Caldes.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-…
Càldegues
Càldegues
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 153 m alt) del municipi de la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya), a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, al llarg de l’antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà.
L’església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que el decoraven, a més d’un fragment de l’antic retaule gòtic del s XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del s XVII Fou annexat a la Guingueta el 1973 Dins l’antic terme hi ha, també, el poble d'Oncés
Cadolla
Antic poble
Antic poble (935 m alt.) del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra del riu de Cadolla , que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera.
Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet
riera de Cabanyes
Riera
Curs d’aigua de la Selva, afluent, per l’esquerra, de la riera de Sils, que neix a la Serralada Litoral, sota el coll de Cabanyes (210 m alt.), pas de la carretera de Lloret de Mar a Santa Coloma de Farners.
Blue Mountains
Massís
Massís muntanyós del Great Dividing Range, a Austràlia, a l’estat de Nova Gal·les del Sud, format per gresos triàsics i drenat pels rius Cox, Grose i Nepean i llurs afluents; el punt més alt és el pic Bindo (1 368 m).
La vegetació és formada principalment per eucaliptus, i el principal recurs econòmic és la ramaderia Zona turística i parc nacional 1 009 km 2
comtat de Besalú

Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…
port d’Aulus
Depressió (2 330 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós (Pallars Sobirà) de la regió occitana de Coserans (terme d’Aulus).
Altet
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 356 m alt., al SW de la Figuerosa, entre el turó del castell d’Altet i el reguer que desguassa a l’anomenat pla de Tàrrega, vora la carretera d’aquesta ciutat a Ponts.
La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser Avui, els carrers de l’antic nucli mantenen el seu…