Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
mòllera
Mòllera
Julien Renoult (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny 25 cm de llargada, de cos alt, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és més alta, dues d’anals i una barbeta a la mandíbula inferior.
És de color groguenc al dors, gris argentat als flancs i blanc al ventre Habita als fons del talús continental, fins a 300 m, i la seva carn és molt apreciada
panical
panical de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d’alt, espinosa, d’un verd blanquinós, de fulles una o dues vegades pinnatipartides, de flors blanques reunides en capítols ovoides, i de fruits densament coberts d’esquames.
Es fa en llocs incultes, prats secs i brolles L’arrel té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues
erb
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, erecta, pubescent, sense circells, de 5 a 40 cm d’alt, amb fulles compostes, de 8 a 18 folíols linears, flors blanques, tenyides de vermell o porpra, i llegums de 3 a 4 llavors.
Pròpia de l’Europa meridional, era conreada per a farratge
doctor | doctora
Història
Segons el reglament universitari medieval (vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIX), el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret (en dret civil o en dret canònic, o bé en ambdós drets), teologia o medicina (batxiller).
Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou probablement a la…
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
aspersor
aspersor giratori
Tecnologia
Aparell utilitzat en les instal·lacions de regatge per aspersió, que serveix per a escampar, en forma de pluja, l’aigua que li arriba, a una certa pressió, originada per una instal·lació de bombament o bé per un dipòsit en un nivell més alt.
Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua,…
defensor del poble
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, alt comissionat de les corts generals, designat per aquestes i només responsable davant d’elles, que té per missió defensar els drets dels ciutadans i que, amb aquesta finalitat, supervisa l’activitat de l’administració civil i militar.
Aquesta figura jurídica apareix per primera vegada a la Constitució del 1978 i el seu primer antecedent en dret comparat és l'ombudsman, a Suècia, país on es creà aquesta institució Les seves competències més destacables són suggerir modificacions legislatives i de criteris d’actes que emanin de l’administració, formular advertiments sobre els deures dels funcionaris i interposar recursos d’inconstitucionalitat i empara
Santa Pelaia
Capella
Capella del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al S del terme, prop del coll de Boix, per on passa la carretera d’Alinyà a Sant Llorenç de Morunys, a les envistes de la tossa de Cambrils i del veïnat de Colldeboix.
És romànica, amb absis semicircular llis i nau allargada per ponent, coberta amb volta de canó
coll de Jovell
Vista del Pedraforca des del coll de Jovell (Josa i Tuixén)
© Isidre Suñé
Collada
Coll del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), de 1793 metres, que enllaça la serra del Cadí, al nord, amb la del Cadinell, al sud. Separa la vall de Josa de Cadí, a l'est i la de Cornellana a l'oest.