Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
Pilar Hidalgo Iglesias
Pilar Hidalgo Iglesias
Arxiu P. Hidalgo
Triatló
Triatleta.
Destacà com a nedadora al Club Natació Montjuïc, a partir del 1992, amb Jordi Murio d’entrenador Començà la pràctica del triatló el 1999 al mateix club, a les ordres de Jordi Pérez, i aquell any ja disputà el Campionat d’Europa Posteriorment fou entrenada per Moisès, Ivo, Rioseco i Alfonso Al seu palmarès destaquen un Campionat del Món d’aquatló 2000, un Campionat del Mon de triatló sub-23, una medalla de bronze en el Campionat del Món 2000 i una altra al Campionat d’Europa 2004 de triatló en categoria absoluta, així com vuit podis en proves de la Copa del Món També…
Ramon Alegre Biosca
Ramon Alegre Biosca
Joan Mueso
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Defensa que es formà al Club Egara de Terrassa Fou capità del primer equip de l’Egara, al qual pertanyé la major part de la seva carrera esportiva La temporada 2009-10 fitxà pel Kampong de la lliga holandesa En categoria sènior guanyà una Lliga espanyola 2001 i la Copa del Rei en dues ocasions 2007, 2009 Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa sub-21 2000 Amb l’absoluta aconseguí la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i diploma olímpic en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Londres 2012 Obtingué també la medalla de plata al preolímpic de Madrid 2004, i…
Manuel Augusto Alonso Rodríguez
Atletisme
Atleta especialista en curses d’obstacles i de fons.
Debutà en els campionats del Frente de Juventudes 1948, però desenvolupà la major part de la seva vida atlètica al Futbol Club Barcelona Fou un dels millor corredors d’obstacles de la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta Guanyà vuit vegades el Campionat d’Espanya dels 3000 m obstacles 1956-62, 1964 i dels 5000 m 1961 En els Campionats de Catalunya guanyà cinc vegades els 3000 m obstacles 1957, 1959, 1960, 1962, 1964, dues els 1500 m 1958, 1959 i una els 5000 m 1961 Fou el primer atleta espanyol que baixà dels 9 min en els 3000 m obstacles 856,2 min en els Campionats d…
segura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alt, aromàtica, amb fulles pinnatisectes o pinnipartides, i amb capítols de disc groc i de lígules blanques, disposats en corimbe.
Oriünda de la península Balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d’Europa És un bon tònic estomacal i un excellent emmenagog
llucareta
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té els costats del coll i el clatell grisenc, les ales negrenques amb franges verdes i la resta del cos d’un groc verdós.
Habita a les muntanyes més altes de l’Europa central i meridional és comuna al Pirineu català, i és rara a les Balears
wapiti
Mastologia
Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, d’una mida considerable (arriba a fer 1,70 m d’alçada màxima, i uns 500 kg de pes), amb banyes molt llargues (els mascles) i pelatge d’hivern que és una barreja de colors brunenc, groc i negre.
Habita a Alaska i a Sibèria, i per a alguns autors és simplement una subespècie de cérvol diferent de l’existent a Europa
raigràs
Raigràs
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles estretes i d’espícules amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la inflorescència.
Es fa en prats, vores de camins, etc, a tot Europa Constitueix un bon past En jardineria, és emprat per a fer gespes
herba del pastell
Herba del pastell
Matt Lavin (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades, les caulinars amb aurícules, de flors grogues i de fruits en silícula.
Creix en camps incultes i roquissars, en una gran part d’Europa Antigament era conreada per tal d’obtenir una matèria colorant blava
palmerar
Botànica
Indret ple de palmeres.
Els principals palmerars dels Països Catalans, i gairebé els únics d’Europa, es troben al Camp d’Elx i a les contrades pròximes
osmunda
Botànica
Falguera de la família de les osmundàcies, de 60 a 150 cm d’alt, amb frondes estèrils pinnaticompostes i amb frondes fèrtils terminades en una panícula d’esporangis.
Es fa vora torrents i en llocs humits, a l’Europa occidental i en una gran part de les regions humides del món