Resultats de la cerca
Es mostren 5489 resultats
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
mà de Guido
Música
Dibuix d’una mà en la qual hi ha escrites les notes del sistema medieval complet amb les corresponents síl·labes de la solmització hexacòrdica ideada per Guido d’Arezzo.
Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII
citació
Música
En una obra original, reproduir sense voluntat de plagi un fragment musical folklòric o d’un altre autor.
La inclusió d’una citació sovint respon a un sentiment d’homenatge, com la que es produeix al principi de Tristany i Isolda de R Wagner en la Suite Lírica d’A Berg VI Largo desolato , compàs 26, o a la necessitat d’introduir un element aclaridor en passatges de caràcter descriptiu en el cas de la tonada popular Altres vegades, però, també pot respondre a un sentit de sàtira o de burla, com la que feu B Bartók en l' Intermezzo interrotto del seu Concert per a orquestra d’un tema de la Simfonia Leningrad de D Šostakovič
esbós
Música
Mot que designa peces musicals breus, però que s’utilitza més com a títol d’una peça que com a terme genèric que impliqui o suggereixi un pla formal concret, ja que les peces que reben aquest nom són de forma lliure.
A partir del segle XIX el desenvolupament harmonicotonal donà pas al naixement d’una sèrie d’obres la forma de les quals era el resultat de la conducció harmonicotonal pròpia de l’obra, més que no pas d’una estructura formal preestablerta Aquestes obres acostumaven a portar títols amb un referent literari, pictòric o similars De vegades s’utilitza el mot apunt com a sinònim d’esbós, per traducció de la paraula francesa esquisse o de l’anglesa sketch Autors com C Debussy, B Bartók i O Messiaen han emprat el mot esbós per a titular alguna de les seves composicions
Isidre Rovira Tuset
Futbol
Futbolista.
Jugava de mig centre i formà part de l’Esport Club Granollers els anys trenta Fou dues vegades campió de Catalunya de primera categoria B 1935, 1936 Acabada la Guerra Civil, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1939-45, a excepció de la temporada 1942-43, que jugà amb el Real Madrid Disputà 81 partits de Lliga i marcà un gol amb l’Espanyol El 1940 guanyà la Copa i el Campionat de Catalunya Posteriorment jugà amb el Mallorca 1945-48 i el Llevant 1948-49 Fou dues vegades internacional amb Espanya i tres amb la selecció catalana
Joan Verdú Fernández
Futbol
Futbolista.
Migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Mentre jugava en el Barcelona B 2002-06 disputà alguns partits amb el primer equip, amb el qual debutà oficialment la temporada 2004-05, i guanyà la Lliga Fitxà pel Deportivo de la Corunya 2006-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 2009-13 i el Betis 2013-14 Amb el conjunt espanyolista disputà 144 partits de Lliga i marcà 23 gols, i guanyà la Copa Catalunya en dues ocasions 2010, 2012 Amb la selecció catalana, fins la temporada 2012-13, hi ha jugat nou vegades i ha marcat 2 gols
Northrop Grumman Corporation
Multinacional nord-americana dedicada a la fabricació de ginys i tecnologia aeroespacial i naval, amb seu a Los Angeles, Califòrnia.
Fou creada el 1994 arran de l’adquisició de Grumman per part de Northrop fundada el 1927 i s’organitza en quatre divisions Informació i serveis electrònica, aeroespacial i construcció naval Entre els productes singulars elaborats per l’empresa destaca el bombarder estratègic B-2, i la major part dels components de l’F-18-Hornet D’altra banda, Northrop Grumman fabrica els portaavions gegants de la classe Nimitz És un dels primers contractistes militars del món i dels EUA El 2007 tingué uns beneficis nets en vendes de 33 887 milions de dòlars i el nombre d’empleats era de 122 600
Isabelle Adjani
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica francesa.
Ha participat entre d’altres, en els films següents L’histoire d’Adèle H 1975 de F Truffaut, Nosferatu 1978 de W Herzog, Quartet 1981 de J Ivory, Possession 1981 d’A Zulawski, Mortelle randonnée 1983 de C Miller, L’été meurtrier 1984 de J Becker, Camille Claudel 1988, premi del festival de Berlín, de B Nuytten, La reine Margot 1996 de JSChechik, Paparazzi 1998 de ABerberian, La Repentie 2002 de LMasson, Adolphe 2002, de BJacquot, Bon voyage 2003, de JPRappeneau, Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran 2003, de F Dupeyron i La journée de la jupe 2008, de J-P Lilienfeld
Michael Ventris
Arquitectura
Lingüística i sociolingüística
Arquitecte i filòleg anglès.
La seva figura esdevingué cèlebre arran de la publicació en el Journal of Hellenic Studies , el 1953, de l’article Evidences of Greek Dialect in the Mycenaean Tablets , escrit en collaboració amb el filòleg John Chadwick Aquest article —que anunciava els primers resultats obtinguts en l’estudi dels documents micènics en escriptura lineal B escriptura lineal — desxifrava la llengua micènica micènic i la identificava amb una forma arcaica de la llengua grega Tres anys després 1956, hom donà a conèixer la seva obra —escrita també en collaboració amb JChadwick— Documents of…
Carlo-Ludovico Ragghianti
Art
Crític i historiador italià de l’art.
Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó