Resultats de la cerca
Es mostren 11465 resultats
October
Revista d’art nord-americà.
Publicada per MIT Press en anglès, se subtitula Art/Theory/Criticism/Politics Nasqué l’any 1976 com a fòrum per a la presentació i elaboració teòrica del treball cultural posterior a la dècada del 1960 Inicialment fou editada per Annette Michelson, Rosalind Krauss, Douglas Crimp i Joan Copjec A partir de la segona dècada estigué encapçalada per Yve-Alain Bois, Benjamin H D Buchloh, Hal Foster, Denis Hollier, Silvia Kolbowski i alguns dels membres de la primera etapa Al llarg dels diferents números, s’estructura en diversos apartats materialisme històric, crítica institucional,…
Sant Domènec (Cotlliure)
Art romànic
És situada a l’extrem del Raval, fora de les antigues muralles i de la protecció del castell de Cotlliure, prop del port d’Avall Era l’església del convent dels predicadors fundat els anys 1275-91 i que subsistí fins a la Revolució Francesa Fou engrandida i en part reconstruïda al segle XV, i es consagrà de nou el 1475 Actualment és utilitzada com a celler cooperatiu És de nau única amb capelles laterals, d’estil gòtic Una galeria del claustre de la fi del segle XIII o inici del XIV que subsistia al llarg de la nau va ser portada l’any 1938 a Anglet País Basc francès
estuari
Estuari que forma el riu Bou Regreg a l’Atlàntic
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les…
creu

Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en…
Joan Almenar
Metge.
De l’estament militar, era senyor de Godella i Rocafort Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis El seu tractat sobre aquesta malaltia, Libellus de morbo gallico , aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s XVI El 1588 fou editat en versió anglesa És important per la seva aportació terapèutica Fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri
Henry Yevele
Arquitectura
Arquitecte anglès, representant de la primera etapa de l’estil gòtic perpendicular.
Al llarg de la seva vida fou mestre d’obra de tres reis Eduard III, Ricard II i Enric IV Intervingué en les obres de Windsor 1360, a la torre de Londres i al palau de Westminster Féu també un dels claustres i una part de la nau de l’abadia de Westminster, per a la qual el 1377 projectà la tomba d’Eduard III Treballà en la reparació del palau de Winchester amb William of Wynford, i aixecà la nau de la catedral de Canterbury, en la qual realitzà la tomba del Príncep Negre L’última obra seva fou la reconstrucció del Westminster Hall 1394-1400
Gustav Kirchhoff
Física
Físic alemany.
Professor a Breslau i a Heidelberg, continuà els treballs d’Ohm sobre la resistència elèctrica i estudià la propagació dels senyals telegràfics al llarg d’un conductor de secció circular equació dels telegrafistes Juntament amb RWBunsen féu estudis d’espectroscòpia, que li permeteren d’aclarir la causa de les ratlles de Fraunhofer, i inicià l’anàlisi espectral del Sol i d’altres astres Enuncià les lleis que duen el seu nom, sobre les radiacions dels cossos Juntament amb Bunsen, descobrí per espectroscòpia el cesi i el rubidi i introduí en física la noció de cos negre Formulà, a…
Robert Gallo
Medicina
Metge i investigador nord-americà.
Cap del departament de virologia humana de la Universitat de Maryland des del 1993, al llarg de la seva carrera d’investigador ha descobert la interleucina un factor proteic secretat pels limfòcits T que provoquen el creixement cellular i el primer retrovirus humà, i ha treballat extensament sobre el virus de la sida, en collaboració amb el professor Luc Montagnier de l’Institut Pasteur És autor de més de 700 treballs científics i d’una seixantena de patents, entre les quals es troben els tests sanguinis de la sida Ha estat guardonat amb nombrosos premis com el Lasker 1986,…
Christina Ricci
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Participà per primera vegada en el món del cinema, amb tan sols deu anys, a Mermaids 1990, de RBenjamin, al costat de Cher El divorci dels seus pares coincidí amb la seva participació a The Addams Family 1991, de SSoderbergh, i la seva continuació, The Addams Family Values 1993, del mateix director Al llarg dels anys següents donà vida a adolescents o joves de naturalesa rebel o conflictiva, com ara a The Ice Storm 1997, d’ALee, The Man Who Cried 2000, de SPotter, The Opposite of Sex 2001, de DRoss, Monster 2003, de PJenkins, Anything Else 2003, de WAllen, o Speed Racer 2008,…
el Socors
Advocació mariana (Mare de Déu del Socors) que recorda la Mare de Déu com a dispensadora de gràcies i favors.
Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s XVI, i una de moderna s XIX i XX a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada Són famoses les capelles del Socors de Pineda Maresme, Tossa de Mar Selva, de Peratallada Baix Empordà, la titular de l’església parroquial d’Agramunt Urgell, la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric Selva, procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina Moianès i les esglésies del Secors dels…