Resultats de la cerca
Es mostren 2329 resultats
Manuel de Cabanyes i Ballester
Manuel de Cabanyes i Ballester, retrat al pastel per Sinibald de Mas (1830)
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, prosista i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià a Cervera i es llicencià en dret a València La primera poesia que publicà fou l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de Vega i de Sentmenat i Fèlix Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué, influït per Horaci i Alfieri, Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor i que fou elogiat per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influí en Costa i Llobera Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge…
,
gràcia
Cristianisme
Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom…
Jaume Ripoll i Vilamajor
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…
, ,
literatura vietnamita
Literatura
Literatura desenvolupada al Vietnam.
Fou escrita primerament en llengua xinesa, després en sinovietnamita i finalment en annamita En llengua xinesa s’estengué des del segle XI fins al XVI durant aquest període les obres literàries no reflectien la realitat, ans només traduïen els ensenyaments clàssics del confucianisme, el budisme i el taoisme Foren escrites per bonzes Khanh Hy, Tu Dao Hanh, emperadors Ly Thai Ton, Le To Hien i generals Ly Thuong Kiet, Tran Quoc Tuan A partir del segle XVI es produí una evolució lingüística important, en passar del xinès al sinovietnamita i a l’annamita escrit en chū'-nom , caràcters xinesos…
hemiòlia
Música
Terme adaptat del grec hemiolios, ’un i mig’ (en llatí, sesquialtera), que en la teoria de la música s’aplica a conceptes on intervé la proporció 3:2.
L del Milà i Eixarc El Maestro , Pavana VI © Fototecacat/ Jesús Alises En el terreny de l’afinació, és la proporció entre freqüències que dona origen a l’interval de 5a J En el terreny ritmicomètric -on s’aplica més sovint-, l’hemiòlia representa la substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries -mantenint, però, constant la unitat de nivell inferior- Aquest canvi d’accentuació pot suposar tant un increment de la tensió rítmica, en danses com la courante , com un efecte equivalent al ritardando al final de les frases L’ús del terme hemiòlia, aplicat en…
aristotelisme
Filosofia
Doctrina d’Aristòtil i els aspectes d’aquesta doctrina que han influït en el pensament d’altres filòsofs i escoles.
La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els comentaris a…
Matthew Locke
Música
Compositor anglès.
Vida Rebé la seva primera educació musical com a corista a la catedral d’Exeter, on estudià composició amb Edward Gibbons, violí amb William Wake i orgue amb John Lugge Probablement establí relació amb el príncep Carles, després Carles II, i és possible que passés un cert temps servint l’exèrcit reial als Països Baixos Altra vegada a Anglaterra el 1651, es va donar a conèixer, juntament amb Christopher Gibbons, com a compositor de la música dramàtica per a la mascarada Cupid and Death 1653, de James Shirley, composta per donar la benvinguda a l’ambaixador portuguès El 1656 s’uní a Charles…
Johann Michael Haydn
Música
Compositor austríac, germà de Franz Joseph Haydn.
Vida Com el seu germà, fou infant de cor a la catedral de Sant Esteve de Viena 1745, on es formà en cant, orgue, violí i composició El 1757 fou nomenat mestre de capella del bisbe de Grosswardein, a Hongria, càrrec que exercí fins el 1763 D’aquest període daten algunes misses, un tedèum, algunes simfonies i un concert Des del 1763 fou músic de cort i mestre de concert del príncep arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, generós mecenes de les arts La seva capella musical constava d’uns cent músics entre italians, alemanys i austríacs, que interpretaven música tant per a l’església…
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Història
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per…
, ,
cancelleria
Història
Oficina dirigida per un canceller encarregada d’expedir o copiar documents reials o de dignataris nobles o eclesiàstics.
A l’Imperi Romà l’emperador Claudi 10 aC-54 dC organitzà una cancelleria dirigida per lliberts, que al segle IV esdevingué l’organisme fonamental del govern Durant el segle IX Carlemany organitzà la cancelleria imperial franca amb personal eclesiàstic segons el model de la cancelleria imperial romana Felip II August de França 1180-1223 fou l’organitzador de la cancelleria francesa i inicià el còmput de registres de la corona A Anglaterra fou la dinastia normanda segle XI la que inicià l’organització de la cancelleria reial anglesa A Castella la cancelleria reial era organitzada ja al segle…