Resultats de la cerca

Estudià arquitectura i mecànica El 1907 es dedicà a la pintura Fou fortament impressionat per l’Armory Show 1913 Conegué MDuchamp i FPicabia, i tots tres inauguraren el moviment dadà a Nova York el 1917 Traslladat a París, conegué TTzara i s’inclinà cap al surrealisme El 1926 la galeria surrealista d’ABreton li féu una exposició antològica Inicià aleshores, per viure, la seva activitat fotogràfica fent retrats, en un principi, dels màxims representants de l’avantguarda del moment Més tard inventà una nova tècnica el rayograma o fotografies sense màquina Per aconseguir això posà diferents…

L’amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik ‘El concepte de la crítica d’art dins el Romanticisme alemany’, 1920, on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d’art Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt Ursprung des deutschen Trauerspiels ‘Origen de la tragèdia alemanya’, 1928 El 1933 es veié obligat a escriure amb pseudònim, i…

Fou campió de Catalunya 1952, 1955, i entre el 1946 i el 1955 participà en cinc eliminatòries de la Copa Davis Es proclamà campió d’Espanya de dobles vuit vegades entre el 1942 i el 1952 formant parella amb Lluís Carles, 1942-43 Pere Castellà, 1945 Pere Massip, 1946-49, i Emili Martínez, 1952 i jugà dues vegades a Roland Garros i vuit a Wimbledon El 1958 es retirà Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis 1963-79 Fou membre de la federació espanyola, membre del comitè de tennis masculí de la federació europea i un dels socis fundadors de l’International Club de Tennis Lawn d’Espanya…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1907 Fou professor a la Universitat de Barcelona 1918-23, a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i feu milers d’operacions quirúrgiques a pacients d’arreu del món L’any 1947 fundà a Barcelona l’ Institut Barraquer per a l’estudi, la investigació i l’ensenyament de l’oftalmologia, considerat com un dels millors centres de la seva especialitat El més rellevant de la seva obra, recollida també en nombroses publicacions especialitzades, fou la introducció d’un instrument…

Les primeres obres que hom li coneix són exlibris A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior de Bells Oficis Foren deixebles i continuadors seus Pere Brugués, Ramon Sarsanedas, Valeri Corberó, així com la seva muller, Enriqueta Pascual i Benigani L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi Moltes de les seves obres capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc foren realitzades sobre dissenys de F Galí A finals de la…

Exposà per primera vegada al Salon del 1884 i installà a París el seu taller, avui convertit en museu on és guardada una gran part de la seva producció Del 1893 al 1908 collaborà com a ajudant d’Auguste Rodin, i s’hi inspirà en les actituds i en el tractament de les escultures La seva aportació formal fou resoldre les escultures amb sobrietat i amb una gran concentració interior emparentada amb l’estètica expressionista Cap d’Apollo museu Bourdelle L’afany d’equilibri, amb l’ajut d’una tècnica segura, s’aprecia en la moderada voluntat de continuar el fauvisme o el cubisme D’una…

El 1773 entrà a formar part de la capella del príncep Esterházy com a alumne de J Haydn, de qui aprengué composició Després d’algunes gires de concerts que el dugueren a viatjar per Europa, el 1777 s’installà a París, on tingué contactes amb els constructors d’arpes per tal de millorar-ne les prestacions, fins al punt que el fabricant Érard n’hi construí una expressament La seva tècnica innovadora i brillant li valgué el reconeixement com un dels millors arpistes del moment En la composició, aplicà els seus coneixements com a intèrpret per a escriure sis concerts per a arpa amb…

Estudià composició al Conservatori de Sant Petersburg 1911-14 Influït per A Skr’abin, s’interessà pel color en la música, pel continuum sonor i pel concepte de música com a vehicle de coneixement De la primera època és l’oratori La journée de l’existence , les cançons sobre textos de Nietzsche i L’évangile rouge 1918-20 L’any 1920 emigrà a França, i el 1922, a Berlín, trobà A Hába, que, com ell, treballava en la tècnica dels microintervals Aconseguí de fer-se construir un piano amb tres teclats diferentment afinats La simfonia Així parlà Zaratustra 1929-30 fou escrita per a…

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a…

Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Bratislava amb F Kafenda Després prosseguí els estudis al Conservatori de Praga amb V Novák 1931-33 De seguida es dedicà a l’ensenyament teoria i pedagogia musicals, que compaginà amb la composició El 1972 fou nomenat president de la Unió de Compositors Eslovacs La seva música s’inspira en els cants populars d’Eslovàquia i n’extreu recursos modals pel camí de la polimodalitat arribà a l’atonalisme, però sense adoptar del tot la tècnica serial És sobretot conegut per les seves òperes Krútnava 'El remolí', 1949 i Svätopluk 1959-…