Resultats de la cerca
Es mostren 6437 resultats
far
Sistema òptic d’un far
© Fototeca.cat
Transports
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia, i resolgui, així, un problema de navegació costanera.
Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres de nit, són les característiques de la llum color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc, i de dia, les de la construcció forma, material, color de l’edifici, etc Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars la situació també consta a les cartes nàutiques Segons com tinguin l’ òptica del foc aparell lumínic, els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls, diòptrics, si la propagació és feta per…
Joan Capeille
Historiografia catalana
Historiador, erudit i escriptor.
Vida i obra Exercí de vicari a Millàs, Prada, Ceret i Sant Jaume de Perpinyà La seva obra més prestigiosa, que resum tota una vida de treball dedicat a la recerca dels arxius, és el Dictionnaire des biographies roussillonnaises 1914, escrites per ordre alfabètic, llibre publicat amb l’ajut econòmic de l’impressor Joaquim Comet, del qual n’hi ha una edició facsímil editada a Marsella 1978 Com a escriptor, és autor d’una extensa obra en forma d’articles, de caràcter local, molt dispersa i centrada sobretot en l’evocació, el retrat de personatges històrics, la vida religiosa, el paper i la…
Joan Capeille
Historiografia
Historiador.
Fou sacerdot Lliurat a la investigació, collaborà a les revistes La Semaine Religieuse , Revue Catalane , Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan , etc És autor de monografies històriques com Étude historique sur Millas, depuis les origines jusqu'à la Révolution 1900 i Histoire de la maison des chevaliers de Banyuls, barons de Nyer, marquis de Montferré 1132-1922 1923 La seva obra principal és el Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises 1914
roca Maura
Ruïnes de la torre Moratxa, al puig de Rocamaura
© Fototeca.cat
Muntanya
Contrafort (225 m alt.) del massís de Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit dins el municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) per ponent.
Des del 1078 fins al s XII apareix esmentat el castell de Rocamaura o Roca Maura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació
Fontdepou

Torre de Fontdepou, integrada en el nucli de Fontdepou
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), a 820 m d’altitud, al sud del terme, al vessant meridional de la serra de Montlleó.
L’església parroquial Sant Macari depèn de la d’Àger
castell de Burriac
Torre d’homenatge i restes del castell de Burriac
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, situat al cim del turó de Burriac (401 m alt.), a l’extrem d’un contrafort de la Serralada Litoral, dins el terme de Cabrera de Mar (Maresme), al límit amb el d’Argentona.
Les restes Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473 És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els segles IX i XIII La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, és troba també en ruïnes Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del segle XII, però…
Baseia

Mas, amb restes d’una torre medieval, a Baseia
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Siurana (Alt Empordà), a l’est del poble, vora el rec Madral.
París

En primer terme, la torre Eiffel; al fons, el barri de La Défense
Ciutat
Capital de l’Estat francès i de la regió administrativa de l’Illa de França, forma un departament independent.
La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…