Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
Libèria
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que limita al N amb Guinea, a l’E amb la Costa d’Ivori, al S i al SW amb l’oceà Atlàntic i al NW amb Sierra Leone; la capital és Monròvia.
La geografia Libèria constitueix un vast altiplà que descendeix irregularment fins a la costa Hom hi distingeix la costa, baixa i regular, una àrea intermèdia de baixos turons, que s’eleva cap a l’altiplà interior de roques metamòrfiques precambrianes i que culmina als monts Nimba Guest House Hill, 1500 m El clima, subequatorial, és molt humit i calorós, amb temperatures mitjanes anuals de 25°C Les precipitacions es concentren de maig a octubre, més abundants a la costa que a l’interior a Monròvia, 3874 mm anuals Travessat per nombrosos rius, molt ràpids, tributaris de l’Atlàntic…
la Castanya
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi del Brull (Osona), al qual s’agregà l’any 1843, a la capçalera de la Tordera, al S de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya).
L’església parroquial Sant Cristòfor és, en part, romànica segle XI
Scarborough
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, situada entre la ciutat de Markham al N, el llac Ontario al S, el poble de Pickering a l’E, i les ciutats de Toronto i North York a l’W.
brocatell
Indústria tèxtil
Teixit de tapisseria que hom començà a fabricar al s XVI, caracteritzat per la seva textura composta d’una trama de cotó o de lli, que li dóna rigidesa, i almenys dos ordits i diverses trames de seda.
Els brocatells més rics eren completats amb trames de fil d’argent, d’or, etc Actualment presenten l’aspecte de domàs gruixut, puix que encara consta de dos ordits i d’un mínim de dues trames
Sant Antoni
Santuari
Santuari de Betxí (Plana Baixa), aturonat a 138 m alt., a l’E de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules.
És testimoniat ja als XVI La confraria fou fundada als XVII
fletxa
Arquitectura
Element arquitectònic propi del gòtic.
Era d’una forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal Podia ésser feta de pedra treballada o de carcasses de fusta recobertes amb plaques de plom o de pissarra o amb teules Al s XIII eren de dimensions colossals, i en el gòtic flamíger foren treballades a manera d’una filigrana El Renaixement les bandejà, bé que hom en construí encara al s XVI Al s XIX, amb el neogòtic, reaparegueren novament n'és un exemple la de la catedral de Barcelona
Goient
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Goient) del municipi de Saünc (Ribagorça), en un vessant damunt l’Éssera, al NE del poble.
Erigit als XI, fou reformat al XVII Als XX esdevingué residència d’estiu dels jesuïtes
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins als XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap alS Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió …
Savignano sul Rubicone
Ciutat
Ciutat de la província de Forlì, a l’Emília-Romanya, Itàlia, a ambdues ribes del riu que oficialment ha estat identificat amb el Rubicó.
Fundada al s VI sobre un turó, fou traslladada més tard al pla i fortificada al s XIV pel cardenal Albornoz
Liber dotaliorum ecclesiae Urgellensis
Cartulari conservat a l’arxiu capitular de la Seu d’Urgell, on es contenen les principals donacions i els privilegis atorgats a aquella església i a la seva canònica.
Recopilat bàsicament als XIII, amb afegits posteriors que van fins als XVIII, consta de dos volums i conté 1 230 documents