Resultats de la cerca

Estudià violoncel amb Josep Soler i piano amb Agustí Quintas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment amplià estudis a París El 1922, de retorn a Barcelona, oferí diversos recitals i ingressà en l’Orquestra d’Amics de la Música El 1926 fou nomenat violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu -lloc que ocupà durant vint-i-cinc anys- i el mateix any entrà en l’Orquestra Pau Casals El 1930 formà part del Quartet Casals i, més endavant, fou fundador del Quintet Barcelona i del Quartet Dini El 1932 ingressà com a professor de violoncel al Conservatori del Liceu,…

Inicià els estudis de piano, violí, tenora i saxòfon a vuit anys al Conservatori de Música de Barcelona, amb mestres com J Coll, J Pich i Santasusana, J Zamacois i E Toldrà En finalitzar els estudis de saxòfon, obtingué el premi d’honor Després de perfeccionar-se a Finlàndia i Suècia, tornà a Barcelona l’any 1963 i collaborà amb diferents artistes de música lleugera i jazz , com Tete Montoliu, Pedro Iturralde i, posteriorment, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat Per oposició obtingué les places de viola de l’OBC, de saxòfon a la Banda Municipal de Barcelona, de tenora solista de la Cobla…

A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París 1975, Brusselles 1976 i…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona Com a cantant feu diverses incursions en comèdies musicals i operetes, cantades en llengua catalana El 1926 dirigí l’estrena de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra , de R Martínez Valls, de qui quatre anys més tard dirigí també la primera funció de La legió d’honor Actuà en diverses gires per les Filipines i l’Amèrica del Sud

Fou el més cèlebre de la família dels Juanola, components de la cobla Nova de Tortellà que es traslladaren a Manresa el 1910, per conveni amb el Foment de la Sardana d’aquesta ciutat En la nova cobla manresana -anomenada La Normal i, posteriorment, La Artística, Els Forasters i La Principal del Bages- actuà com a fiscorn i destacà com a compositor Les seves sardanes, que palesen l’admiració que tributava als grans mestres Morera, Garreta, Serra, Toldrà, etc, han sobresortit dins l’estil popular per la seva pulcritud d’escriptura La seva producció abraça més de 600 sardanes una vintena de les…

Format a la seva ciutat natal, desenvolupà una trajectòria molt vinculada a les necessitats musicals de Figueres i compongué obres líriques per als teatres de la capital empordanesa Destacà especialment en el gènere sardanístic, en el qual obtingué la majoria dels premis de composició celebrats als Països Catalans Entre les seves composicions cal destacar les sardanes Homenatge a la Verge montserratina , per a dues cobles, i Sant Pere de Roda , i la suite Impressions pirinenques

El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble seu, com…