Resultats de la cerca

Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle

En l’hoquei sobre herba i sobre patins, és corbat en la seva part inferior El d’herba és pla pel costat esquerre, amb què hom copeja la pilota, i còncau pel dret, mentre que el de patins és pla per ambdós costats, pels quals hom pot copejar la pilota En el d’hoquei sobre gel l’extremitat inferior forma un angle obtús i és plana per ambdós costats, per a poder impulsar o aturar el puck

En la major part d’exèrcits moderns un batalló és format per tres companyies de fussellers, una d’armes pesants i una de plana major, composició heterogènia imposada per la necessitat de combinar el moviment amb el foc Els darrers anys ha anat augmentant la importància del batalló com a unitat tàctica, mentre que el regiment resta com a unitat administrativa Diversos països europeus constitueixen actualment les brigades a base de batallons i prescindeixen dels regiments

Fill de la terra, la seva obra, lírica, tendra, de tons simbòlics i allegòrics, no perd mai un cert deix de realisme enamorat de la natura i preocupat per l’amenaça que plana sobre la vida humana D’entre les seves obres sobresurten Det store spelet ‘El gran joc’, 1934, Kvinnor ropar heim ‘Les dones truquen a casa’, 1935, Huset i mörkret ‘La casa a les fosques’ 1945, Vårnatt ‘Nit de primavera’, 1954 i Fuglene ‘Els ocells’, 1957

Tipògraf de professió, collaborà en la premsa del seu temps i publicà Noticias acerca de algunos naturales de la provincia de Alicante que se distinguieron en América 1919, Breves apuntes sobre la Isla Plana o Nueva Tabarca 1926 i Castelar y Alicante 1932 El seu germà Adalmir Montero i Pérez Alacant 1862 — 1912, escriptor, a més de diversos llibres de poemes en castellà, publicà, en collaboració amb MRico García, Ensayo biográfico-bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia

Juntament amb Vicky Plana, fundà la companyia de teatre La Cubana Es donaren a conèixer amb  Cubana’s Delicatessen 1983 i amb una versió de La tempestat de W Shakespeare 1986 Inicialment també actor, ha anat abandonant aquesta faceta per concentrar-se en la direcció, la dramatúrgia i l’adaptació, amb èxits com ara  Cómeme el coco negro 1989, Cegada de amor 1994, Una nit a l’òpera 2001 o la sèrie de televisió Teresina, SA 1992, etc

Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc 1706 Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria Després del 1714 els seus béns foren confiscats Era germà de  Joan Baptista de Cortada

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom

Un primer nucli de població, en un vessant de la serra, amb l’església parroquial de la Santa Creu, sembla que fou abandonat al s XVII, i es formà l’actual, més a la plana La nova església de Sant Fruitós fou sufragània de la de la Selva El lloc havia estat de la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes Actualment moltes cases abandonades han estat refetes i convertides en lloc de segona residència

La capital és Friburg El relleu és muntanyós al SE, format pels contraforts septentrionals dels Alps Bernesos, on la ramaderia de bovins, orientada cap a la indústria làctia formatge de Gruyère, constitueix la principal activitat econòmica La resta del cantó, drenat pel Saane Sarine i els seus afluents el Glâne n'és el principal, és plana i agrícolament molt rica cereals, farratge, arbres fruiters La població, elevada 131 h/km 2 est 1994, resideix en nuclis de població petits i dispersos