Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
serra de Corbera
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE, al límit entre la Ribera Alta (Alzira), la Safor (vall Digna) i la Ribera Baixa (Corbera de la Ribera, Llaurí i Favara de la Ribera).
Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera Baixa, el…
la Maçana
Vista de la Maçana
© Fototeca.cat
Parròquia
La quarta, segons un ordre tradicional, de les set parròquies que integren Andorra, situada a la vall de la ribera d’Ordino, dita també ribera de la Maçana.
Hi ha els pics més alts de les Valls el pic alt de Coma Pedrosa 2 946 m alt i el pic del pla de l’Estany 2 851 m alt L’agricultura i la ramaderia hi constitueixen encara les principals fonts de riquesa, bé que darrerament hi han pres un increment considerable el comerç, l’hoteleria, la construcció de zones residencials i els esports d’hivern a Arinsal i Pal Havia estat la parròquia més poblada d’Andorra 87 focs el 1176, però actualment ocupa el cinquè lloc El poble 4 406 h 2006 1 240 m alt és a la confluència del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino L’església parroquial de Sant Iscle és…
Eslida

Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat als vessants meridionals de la serra d’Espadà, al sector mitjà de la vall d’Artana, drenada per la rambla d’Artana o riu d’Eslida
; el coll d’Eslida
(688 m alt.), al sud, comunica la vall amb la conca del Palància.
El territori és en gran part muntanyós i l’agricultura tradicional, de secà garrofers, vinya, olivera, es troba en completa regressió Hi ha 890 ha de superfície forestal, on només és aprofitada l’alzina surera 15% L’olivera ocupa el 19% de la superfície i el garrofer el 16% el regadiu, poc més de 50 ha Les terres són treballades en règim de conreu directe Darrerament hi ha una certa activitat industrial fusta Centre d’estiueig La vila 839 h agl 2006, esliders 370 m alt es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, sota les ruïnes de l’antic castell d’Eslida L’església parroquial…
Prunet i Bellpuig
Prunet, cap del municipi de Prunet i Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Buletó (límit septentrional).
El sector oriental el Montner, 782 m alt i meridional puig Roig, 863 m alt són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet que comunica amb la plana del Rosselló, del Fortó amb Ceret i de Xetard amb l’alt Vallespir La major part del terme és coberta de boscs i garrigues L’agricultura es limita a 30 ha essencialment pastures i algunes hectàrees de vinya, arbres fruiters i cereals La població, disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig Comprèn, a…
riera d’Osor

La riera d’Osor vora la Font Picant (Sant Hilari Sacalm)
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riera
Afluent del Ter mitjà, per la dreta, a la Selva.
És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències…
Ulldeter

Refugi nou d’Ulldeter a Setcases (Ripollès)
© Fototeca.cat
Conca de la vall de Camprodon, al Pirineu axial, dins el terme de Setcases (Ripollès), en forma de circ ( circ d’Ulldeter
), prolongació vers l’W del circ de Morenç
.
És limitat per la línia de crestes que uneix el coll de la Geganta, el pic de Bastiments 2 881 m alt, el coll de la Marrana que el comunica amb la coma de Freser, a la vall de Ribes i el pic del Gra de Fajol 2 708 m Constitueix la capçalera extrema del Ter, que hi neix a la font dita ull de Ter Al centre de la coma, a 2 391 m alt, el Centre Excursionista de Catalunya inaugurà el 1909 el xalet refugi d’Ulldeter , amb habitacions i restaurant, d’una característica forma parabòlica, obra de Jeroni Martorell Destruït el 1939, el 1959 la mateixa entitat inaugurà un nou…
vall de Corones
Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), la capçalera de la qual és constituïda per les seves crestes del Mig (límit amb la vall de Barrancs) i de Cregüenya (límit amb la vall de Cregüenya).
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones 3 173 m alt —vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones —, el pic de Corones 3 310 m alt —que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864—, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones , sota la qual hi ha els estanys de Corones l' estany gran de Corones és a 2 560 m alt, l’emissari dels quals, el barranc de Corones , després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu…
Rius

Paisatge muntanyòs del Pallars Sobira, amb un primer pla de l’estany de Rius
© Fototeca.cat
Coma de la Vall d’Aran, dins el municipi de Salardú, capçalera del riu de Valarties.
Davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri 3015 m alt, el pic de la canal de Rius 2813 m, la mola Gran 2881 m —al límit amb l’Alta Ribagorça—, el pic de Conangles 2748 m, el tuc de Samaera 2645 m, el mall de Rius o malls d’Es Corbes de Rius 2628 m i la tuca de Betren 2526 m Al capdamunt hi ha l' estany Tòrt de Rius i l' estany de Rius 2300 m alt, dels més exteriors de la Vall d’Aran, l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després arriu de Valarties Es comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius 2315 m alt
vall de Barrancs
Vall de la Ribagorça (Benasc), entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran, drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto.
Aquest riu, després de formar l' estany de Barrancs 2 380 m alt, es precipita al forat d'Aigualluts Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs 2 892 m alt
Vingrau
Vingrau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Llenguadoc (pas de la Vaca, damunt el Verdoble, 225 m alt; serra d’en Moixet, 313 m; la Garriga; pic de Ginebre, 428 m; coll d’en Carrera), estès al sector més oriental de les Corberes, als dos vessants, oriental i occidental, de la serra de Vingrau (553 m alt), massa calcària, que el pas de l’Escala, al S, separa de la serra d’Espirà, la qual, juntament amb la serra de Talteüll, forma el límit meridional del terme.
La vall que s’obre a ponent de la serra de Vingrau i del pas de l’Escala, drenada pel torrent de la Millera o de Casanova, afluent, per l’esquerra, del Verdoble, forma part de la depressió de Vingrau i Talteüll la vall de llevant és part de la capçalera de Ròvol, que s’obre pas entre la serra de Talteüll i el serrat de Montpeirós, vers l’Aglí L’agricultura és l’activitat econòmica més important, tot i que la superfície conreada 635 ha no arriba a una cinquena part de la del terme la vinya hi té caràcter de monocultura 623 ha, 617 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat…