Resultats de la cerca

S’inicià en la música a Reus, i aviat fou nomenat mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, on romangué fins l’any 1863 Escriví música religiosa i nombroses composicions de saló per a piano La musicologia ha estat molt severa amb la seva obra, que, de fet, era concebuda segons l’estètica italianitzant pròpia del seu temps, i subjecta, almenys la de la catedral, a unes condicions molt restrictives pel que fa al nombre d’intèrprets i mitjans

Fou deixeble de F Pedrell Compongué obres inspirades en la música popular catalana, com la Rapsòdia catalana , obres corals, alguna peça per a piano Fantasia i obres de cambra, entre les quals destaca una Serenata , per a oboè i instruments de corda Exercí també la crítica musical

Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador vals, A Elvira…

S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19…

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…

No consta on realitzà la seva formació musical Probablement esdevingué organista del monestir de Montserrat en l’època dels mestres Bernat Baretja i Joan Marc Baltasar Saldoni l’esmenta en dos textos genèrics, però molt lau datoris, que versen sobre les excellències musicals i intellectuals de Joan Simó

La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’on el 16 de…

Vida Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628 Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico Madrid, formant part de la comunitat castellana El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort Dins la comunitat…

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la jubilació al capítol…

Desenvolupà la seva carrera professional a Madrid, on primer fou fagotista al monestir de Las Descalzas Reales i després, músic militar de Carles III Entre els anys 1780 i 1799 exercí a la capella reial Se’n conserva una única composició, Sonata de fagotto , que precisament li serví de peça d’examen per a l’ingrés a la capella Es tracta d’una obra escrita en un estil gairebé clàssic en la qual el primer temps adopta la forma de sonata bitemàtica, l' andantino la de sonata binària, i acaba en un rondó final on s’intercala una secció en minore