Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
oreneta de ribera

Oreneta de ribera
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 12 cm, que és de color brunenc i té el pit ocraci.
Habita a roquissars i penya-segats de tot Europa, Àfrica nord-occidental, Àfrica septentrional i occidental i Amèrica del Nord, i hiverna a l’Àfrica oriental
orella de Judes

orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
orella de gat grisa

orella de gat grisa
Björn S... (CC BY-SA 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 10 cm d’alt, de color gris o negrós, de barret sinuós i amb dues o tres prominències, i de cama buida, inflada a la base i profundament solcada.
Es fa en boscs caducifolis
merla de cua blanca

Merla de cua blanca
Len Worthington (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 18 cm, que és negre amb el carpó i els costats de la cua blancs.
Habita a la península Ibèrica i a Occitània És comuna als Països Catalans
pardal de passa

Pardal de passa
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, que és de colors més marcats que el pardal i amb el pili roig castany i ratlles vermelles als flancs.
Habita als Balcans, a la meitat S de la península Ibèrica, a Sardenya i al nord d’Àfrica Als Països Catalans és comú al S de l’Ebre
panerola de mar

Panerola de mar
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Entomologia
Isòpode marí de l’espècie Sphaeroma serratum, d’abdomen bombat i cos cuirassat, que en actitud defensiva esdevé esfèric.
peix de plata

Peix de plata
DZMB. Thomas Knebelsberger (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels argentínids, que no sol arribar als 20 cm de longitud total.
El seu dors és de color verd clar i la resta és argentina amb brillantor de nacre Les seves escates argentines i l’interior de la seva bufeta natatòria són emprades per a cobrir l’interior de petites esferes de vidre, que adquireixen així una brillantor com la de les perles Hom el troba a les aigües profundes de moltes mars i la seva carn és d’un gust exquisit És relativament comú a la costa dels Països Catalans, però no té gaire valor econòmic
peix bada

Peix bada
Kevin Bryant, DMD (CC BY-NC-SA 2.0 )
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels singnàtids, de fins a 30 cm de longitud total.
La coloració és variable, puix que pot anar des d’un bru verdós fins al roig Posseeix un tub bucal, i el mascle té una bossa incubadora en posició ventral, característiques que són comunes a la major part de representants de l’ordre Habita en els bancs d’algues i en els fons sorrencs
pa de llop

Pa de llop
Carolyn Gritzmaker iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies, de 5 a 30 cm d’alt, groguenca, de fulles esquamiformes ovades i agudes, de flors blanquinoses o blavoses, disposades en espiga laxa i multiflora, i de fruits en càpsula.
Parasita diverses plantes
