Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
lectina
Biologia
Nom genèric d’un grup de proteïnes vegetals que presenten activitat d’anticòs en les cèl·lules animals (produeixen hemoaglutinació) però que no tenen origen immunitari.
Hom creu que en les plantes fan una funció de reconeixement per a les arrels hostes envers bacteris simbiòtics Algunes lectines promouen la mitosi
cili
Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…
cicle de l’oxigen
Bioquímica
Conjunt de processos de les cèl·lules fotosintètiques i de les heteròtrofes que suposa una producció d’oxigen en aquelles i el seu consum en aquestes.
Aquest cicle és acoblat al cicle del carboni
substància grisa
eusporangiades
Botànica
Subclasse de les filicines que es caracteritza pel fet que els esporangis es formen a partir d’un grup de cèl·lules i tenen parets pluriestratificades.
Comprèn dos ordres, el de les ofioglossals i el de les marattials
artròspora
Biologia
Espora perdurant que resulta de la separació de cèl·lules que formen un filament, usualment després d’un reforçament de la membrana i d’una deshidratació.
Les artròspores de les cianofícies són les més grans de totes i contenen reserves abundants També en presenten alguns bacteris, algues i fongs
caliptrogen
Botànica
Part externa del meristema apical de les arrels, ben diferenciada en les gramínies i altres monocotiledònies, que origina, per divisió, les cèl·lules de la caliptra.
Manca a les gimnospermes i en algunes dicotiledònies
crassinucel·lat | crassinucel·lada
Botànica
Dit de les plantes en què, a la nucel·la, l’àpex del sac embrionari és separat de l’epidermis nucel·lar per diversos estrats de cèl·lules.
Són crassinucellades moltes dialipètales i monoclamídies El terme és oposat a tenuinucellat
circulació
Esquema de la circulació sanguínia en l’home
© Fototeca.cat
Biologia
Medicina
Moviment d’un fluid a l’interior d’un organisme que s’efectua generalment a través de conductes.
En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de fluid La…
Automatisme cardíac i sistema de conducció
Fisiologia humana
Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries , ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibrilles i són capaces de contreure’s amb molta intensitat Unes altres fibres, no tan abundoses, són les anomenades fibres musculars especialitzades , de característiques especials, pel que fa a les oscillacions que el seu potencial…