Resultats de la cerca

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Establert des de petit a Pallejà, fou segon al Trial de Reis de Dosrius 1970 Guanyà la medalla d’argent dels 6 dies de Trial d’Escòcia 1972 i el Campionat d’Espanya de trial en categoria 350 cc 1972 El 1973 competí en proves del Campionat d’Europa L’any 1974 fitxà per Ossa per desenvolupar nous prototips i el 1975 passà a Montesa, equip amb què guanyà tres Campionats d’Espanya de motocròs un de 250 cc 1976 i dos de 500 cc 1976, 1978 El 1980 pilotà pels equips Gilera, amb el qual fou subcampió de 125 cc, i Maico, amb el qual quedà tercer en 250 cc L’any 1981 fou subcampió estatal de les dues…

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà Jordi També jugà al Montesco, l’Oasis, el Club de 7 a 9, l’Ariel i el Club Tennis Barcino Es proclamà campió d’Espanya individual 1959, de dobles 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1971, dobles mixtos 1968, 1969, 1971, 1972 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Osasis 1957, el 7 a 9 1963, 1964 i l’Ariel 1968 Entre el 1954 i el 1961 guanyà quatre cops el Campionat de Catalunya de dobles i cinc el d’equips Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1954, 1955, 1965 i dos d’Europa 1962, 1968

Davanter considerat el millor jugador del món, quan fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2007 procedent del Roller Monza italià Amb l’equip blaugrana assolí set Lligues Europees 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, una Copa Intercontinental 1998, cinc Supercopes d’Europa 1998, 2001, 2003, 2005, set Copes Continentals 2000-04, 2006, 2007, una Copa de la CERS 2006, una Copa de les Nacions a Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, onze Lligues 1996, 1998-2007, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2007 i tres Lligues Catalanes 1995,…

L’única font biogràfica és la Vita Pauli de Jeroni, rèplica de la Vita Antonii d’Atanasi Aquest motiu i les narracions llegendàries fan que hom en posi en dubte l’autenticitat Segons Jeroni, visqué fins a 113 anys en completa solitud i només el conegué Antoni el Gran poc abans de morir La seva festa se celebra el 15 de gener

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

Fill del poeta i polític del mateix nom, fou nomenat historiògraf del rei 1620 Conjuntament amb el seu germà escriví una Histoire généalogique de la maison de France 1619 Més tard, continuà la Gallia christiana iniciada per JChenu, però l’acabaren els seus tres fills El seu germà bessó Louis de Sainte-Marthe Loudun, Poiteu 1571 — París 1656, també historiador, hi collaborà Més tard es féu monjo i esdevingué prior de Claunay

Formà part del grup de Bloomsbury, i V Woolf s’hi inspirà per a confegir la biografia imaginària Orlando De la seva obra destaca el poema The Land 1926, d’estil volgudament convencional, i les novelles The Edwardians 1930 i All Passion Spent 1931, on descriu el declivi de l’aristocràcia, a la qual ella mateixa pertanyia Conreà també el gènere de la biografia novellada en The Eagle and the Dove 1943 i Daughter of France 1959, vides de Santa Teresa i de Maria Lluïsa d’Orleans, respectivament Escriví també nombrosos llibres sobre jardineria

Nomenat controlador general de les finances per Lluís XV, aconseguí de sanejar les finances estatals i disminuir el deute públic mitjançant l’augment de la pressió fiscal i altres mesures financeres, que li reportaren una forta impopularitat Aplicà també una política econòmica intervencionista En començar el regnat de Lluís XVI, fou substituït per Turgot 1779