Resultats de la cerca

Traginer d’ofici, es dedicà al bandidatge Durant l’ocupació napoleònica es posà al servei dels francesos El general Mathieu convertí la seva banda en miquelets i li donà el grau de comandant Amb el pretext de cobrar contribucions i de vigilar l’enemic, els bandolers cometeren grans excessos amb tota impunitat i Boquica es destacà per la seva gran crueltat L’any 1814, en capitular els francesos de Girona, intentà de saquejar la ciutat, cosa que Suchet impedí Passà a França, però Lluís XVIII el tornà a les autoritats del Principat, que l’executaren

General de l’exèrcit imperial austríac, començà primer a escriure en alemany, però a partir del 1844 prengué consciència de la seva llengua i el seu país, influït pel naixent nacionalisme croat, i esdevingué amb la seva poesia lírica Prvijenci , ‘Primícies’, 1846 Nove pjesme, 'Cants nous’, 1851, amb les obres èpiques Pvrvi ljudi , ‘Els primers homes’, poema filosòfic i religiós i les obres dramàtiques Marko Kraljević, 1851, on glorifica l’heroi llegendari serbi, un dels més eminents poetes croats, que destacà entre els seus contemporanis per la riquesa de sentiments i la…

Deixeble de Joan Vila i Cinca Estudià a Madrid, a Barcelona i a París També passà una llarga temporada a Brusselles Destacà arran d’una exposició a Barcelona 1920, pels paisatges del Vallès, a què sabé donar tota la gamma de colors suaus President del Cercle Artístic fins el 1936 i vicepresident de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, figurà en molts llocs honorífics Premi d’honor del Saló de Tardor celebrat a Madrid l’any 1935 i premi extraordinari del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930, aconseguí molts altres guardons pictòrics

Estudià filosofia i dret a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa, i de ben jove destacà com a orador polític i forense A Barcelona collaborà a El Constitucional i La Corona Publicà Reseña histórica sobre la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830  1836 i la traducció Código Social, o sea Eco de la moral en las naciones antiguas y modernas 1844 Poeta ocasional, gairebé tots els seus versos resten inèdits, com també les memòries Compendi de la història de Vilanova en la guerra dels set anys

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940 S'especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves De les seves obres es destaca Introducción al estudio del plancton marino 1950, en collaboració amb RMargalef Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca desplegà una tasca important de divulgació científica en collegis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència

Lerrouxista, fou collaborador amb el pseudònim d' El Maleta Indulgencias de La Publicidad i El Diluvio , on es destacà pels seus virulents atacs a tots els sectors catalanistes Prat de la Riba, Massó i Torrents, el canonge Collell, Eusebi Güell, etc Aplegà alguns dels articles publicats a El Diluvio en el volum Catalanistas en adobo 1903 També escriví peces teatrals, com El redentor del pueblo 1915 El seu fill, Lluís Marsillach i Burbano Barcelona 1906 — 1970, periodista, fou director d' Hoja del Lunes , de Barcelona i redactor del Diario de Barcelona 1964-70

Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró

Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre 1947 i professor al Collège de France 1950, organitzà importants exposicions Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne 1936, Watteau 1950, Gauguin 1959, Delacroix 1963, però es destacà especialment en els assaigs Dialogue avec le visible , 1955 L’art et l’âme , 1960 Les puissances de l’image , 1965, en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme 1957-61 i L’art et le monde moderne 1970