Resultats de la cerca
Es mostren 8726 resultats
Lluís Bonifaç i Massó
Escultura
Pintura
Escultor.
Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Francesc Bonifaç i Massó Figura cabdal de l’escultura barroca catalana Començà a actuar a 22 anys a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i fins als 58 anys, que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó, 8 models de…
Joan Bonet i Baltà
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, historiador, escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…
, ,
Jordi Bonet i Armengol
Arquitectura
Educació
Arquitecte i dirigent de l’escoltisme.
Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari general de la Conferència Internacional de l…
Esteve Bonell i Costa

Esteve Bonell i Costa
© Bonell i Gil arquitectes
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc…
Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Historiografia catalana
Filòleg, historiador de la literatura, musicòleg, escriptor i crític literari.
Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…
, , ,
Henri Michaux
Pintura
Literatura francesa
Artista i poeta belga d’expressió francesa.
Després del 1945 exposà, a la galeria Drouin de París, dibuixos acolorits i teles amb figures evanescents, fruit dels seus somnis i viatges imaginaris i com a traducció plàstica de la seva creació poètica, i se'n seguí una experiència propera a la dels artistes de l’art informal A partir del 1956, influït per les drogues, pintà omplint la superfície de la tela de signes ondulants, gràfics, amb la intenció d’expressar el seu esperit interior i la seva consciència d’existir al pas del temps Com a poeta, escriví Ecuador 1929, La nuit remue 1931 i Un barbare en Asie 1932, que són la recerca d’un…
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Història
Estadista austríac d’origen renà, comte i més tard príncep de Metternich-Winneburg (1806).
Estudià a Estrasburg 1788-90 i entrà al servei de la diplomàcia austríaca a partir del 1790 Ambaixador a França 1806, els seus informes contribuïren a declarar la guerra a França 1809 Després de la desfeta austríaca, passà a ésser canceller i adoptà una política conciliatòria respecte a Napoleó El 1813 decidí d’unir-se a la setena coalició contra Napoleó Fruint de la total confiança de Francesc I, restablí el poder austríac a Itàlia i a Alemanya Imposà un nou equilibri polític europeu en el congrés de Viena 1814-15 Per mitjà de la Quàdruple Aliança , intentà d’oposar-se als principis de la…
Franz Anton Mesmer
Metge alemany.
Fou el descobridor d’una espectacular tècnica guaridora el mesmerisme basada en la suggestió, que ell atribuïa a l’anomenat magnetisme animal Aconseguí èxits brillants, tant a Viena com a París, i assolí un gran renom internacional, però finalment, acusat d’impostura per les acadèmies científiques, hagué d’abandonar la professió Bé que hom no considera seriosa la seva teoria del magnetisme animal, cal reconèixer que, emprant una terapèutica dirigida sobretot al sistema nerviós, Mesmer posà de manifest les possibilitats de guarició psíquica i obrí el camp de la medicina psicosomàtica actual
Joan Merli i Pahissa
Economia
Art
Edició
Periodisme
Literatura catalana
Marxant i promotor d’art i editor.
Vida i obra Fill d’un fabricant tèxtil Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic Començà a promoure edicions de poesia — Els Poetes d’Ara —, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità monografies Creador…
,
Ottmar Mergenthaler
Inventor alemany, naturalitzat nord-americà.
Rellotger d’ofici, emigrà molt jove als EUA, on posà en pràctica, el 1884, una màquina que componia ratlles senceres per a la impressió En aquesta màquina, la pulsació d’un teclat provoca l’alineament de matrius, sobre el qual cau un aliatge metàllic fos, que se solidifica tot seguit A causa de la rapidesa i comoditat del maneig, la linotip de Mergenthaler , després de successius perfeccionaments, ha estat utilitzada en les impremtes de quasi tot el món