Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
António Victor Ramos Rosa
Literatura
Poeta i assagista portuguès.
Sorgit en un període de múltiples tendències, la seva poesia cultiva sobretot una certa mitologia de la incapacitat de la paraula en la captació del fenomen poètic Les seves obres principals són O grito claro 1958, Sobre o rostro da terra 1961, As marcas no deserto 1978, O incêndio dos aspectos 1980, premi del PEN Club de Portugal, Volante verde 1986, Acordes 1989, As armas imprecisas 1992, Lâmpadas com alguns insectos 1993 i Figuras solares 1996 El 1974 començà la publicació de la seva obra completa Com a assagista és autor de dos llibres importants Poesia, liberdade livre 1962 i A poesia e…
Secondo Tranquilli
Secondo Tranquilli
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Història
Escriptor i polític italià, més conegut pel pseudònim d’Ignazio Silone.
Fou portaveu de la idea d’un socialisme humanitari i federalista, ric de ferments cristians i morals Exiliat durant el període feixista, publicà a l’exili diverses obres de lluita política Il fascismo 1934, La scuola dei dittatori 1938 Estigué a Barcelona, el 1923, on fou empresonat per activista Però el seu renom d’escriptor li prové, sobretot, d’algunes novelles, com Fontamara 1930 traducció catalana de JFuster, 1967, Vino e pane 1937, Il seme sotto la neve 1940 i Il segreto di Luca 1956, que, dintre el gust de la narrativa verista, mostren situacions i ambients de zones de la Itàlia…
Innokentij Petrovič Gerasimov
Geografia
Geògraf i pedòleg rus.
Fou cap del departament de geografia i cartografia de l’institut del sòl Dokucajev 1936-56, director de l’Institut de Geografia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Prengué part en moltes expedicions i fou qui internacionalitzà la geografia soviètica Les seves obres fonamentals tracten sobre gènesi i geografia dels sòls, geografia física, paleogeografia i geomorfologia Amb KK Markov féu 1939 el primer informe sobre història del període glacial al territori de l’URSS Des del 1957 fou president del Comitè Nacional de geògrafs soviètics El 1963 rebé, a Bulgària, el premi Dimitrov per la seva…
semicadència
Música
Cadència no tònica que conclou sobre la dominant.
La semicadència no és tant una cadència incompleta com suggereix el seu nom com un repòs o parada sobre la dominant Aquesta dominant es presenta la majoria de vegades en posició mètrica forta i en estat fonamental eventualment amb una 6a i una 4a com a notes estranyes que resolen sobre la mateixa dominant i pot estar precedida pel I, el IV, el V/V o el VI en el cas de la cadència frígia La semicadència, en consonància amb el caràcter no conclusiu, acostuma a situar-se al final de la primera unitat formal d’un període vegeu l’exemple 2 de frase o d’una forma binària vegeu exemples 2 i 3 de…
Marc Aureli Còmmode
Marc Aureli Còmmode
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (180-192), fill de Marc Aureli.
El 176-177 fou proclamat imperator i augustus i fou associat al govern de l’imperi El seu govern assenyalà la fi del “període idíllic” iniciat en temps de Nerva i anuncià la crisi del segle III Còmmode prescindí del senat i dels collaboradors del seu pare i cercà el sosteniment de l’exèrcit i de la plebs Acabà, amb una pau poc avantatjosa, les campanyes contra els quads i els marcomans iniciades pel seu antecessor ofegà les conspiracions aristocràtiques i procurà, sense èxit, de resoldre la crisi econòmica a través d’una dràstica devaluació monetària i imposant una sobretaxa als principals…
Charles Journet
Cristianisme
Teòleg suís.
Fou nomenat cardenal el 1965 Sabé unir una gran elevació espiritual fou comentador fervent de sant Joan de la Creu i el rigor d’un pensament estrictament tomista Hom retroba l’afinitat amb Jacques Maritain a Connaissance et inconnaissance de Dieu 1943 i en la revista “Nova et vetera” que dirigí des del 1928 fins a la seva mort Durant el primer període de la seva vida féu atenció a les relacions entre catòlics i protestants, després denuncià les accions antisemites dels nazis en dues obres vigoroses darrerament es dedicà a l’elaboració d’un monumental tractat sobre l’Església que deixà…
Sigurd Hoel
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Considerat al seu país com un dels autors més importants del període d’entre-guerres, en un principi fou influït per l’expressionisme alemany, però posteriorment derivà cap a una temàtica psicològica en la qual és clara l’empremta de la psicoanàlisi Les seves novelles giren al voltant dels sentiments de culpa i de frustració, que descriu amb lucidesa, penetració i, sovint, amb una forta càrrega irònica Entre elles cal esmentar Syndere i sommersol ‘Pecadors al sol d’estiu’, 1927, En dag i Oktober ‘Un dia d’Octubre’, 1931 i Trollringen ‘El cercle màgic’, 1958 En Möte ved milepelen ‘Trobada a la…
Robert Desnos
Literatura francesa
Poeta francès.
Durant el primer període del surrealisme publicà una sèrie de poemes escrits sota els efectes de l’hipnotisme Rose Sélavy , 1922-23 “Excomunicat” per Breton, abandonà l’activitat surrealista, i el seu llenguatge es tornà més sentimental, a la manera d’Apollinaire Corps et biens 1930 recorda els seus primers poemes i proses líriques, escrits entre el 1919 i el 1929 Són obres seves Fortunes, poèmes 1929-1942 1942, État de Veille i Le Vin est tiré 1943, Contrée i Trente Chantefables pour les enfants sages 1944 El 1944 fou detingut pels alemanys per activitats de resistència, i fou deportat…
Joan Janer i Vinyes
Literatura catalana
Poeta i autor de teatre.
La seva producció poètica i teatral es concentra abans de la guerra civil de 1936-39, període en què obtingué alguns premis en diversos Jocs Florals Fou un dels integrants del grup literari Oasi La seva poesia s’emmarca dins les coordenades noucentistes, però amb influències avantguardistes, especialment pel que fa a la forma Els referents paisatgístics i l’amor vertebren l’eix temàtic dels seus poemes Publicà els poemaris Gotims de llum 1935 i Cala de somnis Cançons i poemes 1935-1936 1937 En el terreny teatral, signà les comèdies Illusió 1932, Temptació 1934 i Un pare que tenia dos fills…
Rufina Servalls Vidal
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Manresa, fou campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça 1968 i 400 m estils 1964 En l’àmbit estatal fou dues vegades campiona d’Espanya de 200 m braça, una a l’hivern 1968 i una a l’estiu 1970 Fou recordista d’Espanya de relleus 4 × 100 m lliure en piscina de 50 m nedant amb la selecció estatal 1966, amb la qual intervingué en seixanta-vuit ocasions en el període 1964-71 També fou campiona d’Espanya de salvament i socorrisme 1965 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1967, i de la federació espanyola, la de la constància 1968