Resultats de la cerca

El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i de l’hereu…

És la domus on residia la família Farners, documentada des del 1064 amb un Ramon Ramon de Farners, cognomenat també en alguns documents com Ramon Ramon de Santa Coloma Ell és el cap d’un llinatge que es perpetuà fins al segle XVIII amb el cognom Farners i que tenien el càrrec de castlans o senyors inferiors de Santa Coloma, i molts alous dins el terme i veïnatge Un dels seus membres, Ramon de Farners, va erigir i fer consagrar, el 1200, la capella de Santa Maria de Farners, situada als peus del castell El casal era prop de l’església de Santa Coloma i fou incendiat el 1874 durant la tercera…

Aquest castell no apareix fins al 1118 quan Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III per aquest castell i per altres del mateix sector El 1135 repetí el mateix jurament al comte Ramon Berenguer IV Les dades ja passen al segle XIV quan el 1358 Bernat de Torre, ciutadà de Manresa, posseïa la quadra del Mujalt, i el 1370 la ciutat de Manresa vengué la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt a Ramon de Peguera

A la seva joventut prengué part en la revolta del seu pare contra el comte Ramon BerenguerI, però mort Mir Geribert 1060 i morts també els germans més grans d’Arnau, aquest heretà la major part dels dominis paterns i materns Olèrdola, Eramprunyà i Sant Martí i es convertí en un dels primers personatges del regnat de Ramon BerenguerI i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Fou un dels signants del nucli primitiu dels Usatges 1068 i després fou un dels primers barons que s’aixecaren contra Berenguer Ramon II inculpant-lo de l’assassinat del seu germà Fins el 1089 Arnau no…

Fill de Deodat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc I, heretà de l’oncle matern Folc II el vescomtat de Cardona Feia explotar les mines de sal de Cardona Ramon Berenguer III li encomanà la defensa de Barcelona contra els almoràvits el 1114 durant l’expedició del comte a Mallorca Acompanyà Ramon Berenguer IV en l’expedició d’Almeria 1147 i en la conquesta de Lleida 1149 Era casat amb Almodis, potser germana de Ramon Berenguer III

Hereva d’una llarga tradició d’estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988 Té la seu a Barcelona i manté una estreta collaboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s’hi troben relacionades Atorga les especialitats de Filosofia i d’Humanitats Des de fa uns quants anys ofereix la possibilitat de cursar una part de les assignatures per internet

Passà als Agulló i als Pascual de Quinto

Publicà en castellà, principalment obres monumentals i de bibliòfil història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics Dant, la Bíblia, Milton, etc, illustrats per Gustau Doré Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats

En les eleccions municipals de 1987 obtingué 380 vots 8,3% i 1 regidor el 1991, com a Partit grup defensa platges, 233 vots 5,1% i 1 regidor en les de 1995, novament com a GDP, 610 vots 11,4% i 2 regidors

Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…