Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
Jean Michel Casadesus
Música
Pianista francès, fill de Robert i Gaby Casadesus.
El 1938 ingressà al Conservatori de París, i prosseguí els estudis musicals a Princeton en traslladar-se la família als EUA, a conseqüència de la Segona Guerra Mundial El 1946 guanyà el concurs de solistes joves de l’Orquestra Filharmonia i feu els seus primers recitals sota la direcció d’Eugene Ormandy Un any més tard guanyà a Ginebra el Concurs Internacional de Música, i de seguida inicià una trajectòria professional en què combinà la docència amb la carrera concertística Impartí cursos al Conservatori Americà de Fontainebleau i després ho feu a la Universitat de l’Estat de…
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials
línia alexandrina
Història
Línia de limitació de la sobirania castellana de les terres americanes, establerta pel papa Alexandre VI per la butlla Inter coetera del 4 de maig de 1493.
Orientada de N a S, a cent llegües a l’occident de les illes Açores i de cap Verd, reconeixia a Castella la jurisdicció sobre totes les terres a l’oest d’aquesta línia La seva vigència fou curta, perquè un any més tard, pel tractat de Tordesillas, Castella consentia davant la pressió portuguesa a retirar la seva demarcació unes 270 llegües més a occident, i a fixar així amb Portugal una nova línia, recta, de N a S, de divisió de l’Atlàntic i de les terres conquerides o per conquerir, que s’hi trobessin
afecte
Psicologia
Procés psíquic, més o menys persistent, que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència (agradable, desagradable, interessant, etc) i que alhora condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.
L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat
Blai Ramírez Valero

Blai Ramírez Valero
Arxiu B. Ramírez
Bàdminton
Jugador de bàdminton.
S’inicià a l’Associació Granollers Esportiva el 2007, i dos anys després entrà al Centre de Tecnificació de la Federació Catalana de Bàdminton Assolí diversos èxits en categories inferiors, i més tard es proclamà campió de Catalunya individual absolut 2012, 2015 i de dobles masculí 2012, i es convertí en el campió de Catalunya més jove de la història També obtingué la medalla d'or en el Campionat d'Espanya absolut individual 2015 Fou medalla de plata en el Torneig Internacional júnior d'Hongria 2014 Des del 2013 entrena al centre d'alt rendiment Joaquim Blume Madrid
Carles Pich
Vela
Periodisme
Regatista i periodista nàutic.
Amb el Reial Club Marítim de Barcelona participà en set Mundials, en vela lleugera, on guanyà tres títols per equips durant la dècada dels anys setanta El 1975 es proclamà subcampió del món individual Dedicat al periodisme nàutic, dirigí la revista Navegar durant onze anys i més tard collaborà en les revistes Yate i Seahorse Magazine També treballà per a la Copa Amèrica, la Volvo Ocean Race i la Medcup, escrivint cròniques, reportatges i retransmetent en directe per televisió i ràdio Ha publicat diversos llibres de nàutica, com ara Cabo de Hornos por babor 2010, juntament amb…
Andreu Corominas Capdevila
Hoquei sobre patins
Jugador, entrenador i directiu d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1970-71, i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 La temporada 1978 fitxà pel Club Patí Vic i després inicià un recorregut per clubs de categories inferiors, com el Club Patí Taradell, el Club Patí Roda, el Club Patí Ripoll, el Club Patí Folgueroles i el Club Patí Masies de Voltregà, del qual fou un dels fundadors i més tard president També entrenà la majoria d’equips en què jugà Es retirà a quaranta anys
Diego Devesa Palomera
Natació
Nedador i dirigent esportiu.
Fou nedador del CE Mediterrani i cofundador del CN Montjuïc 1944, del qual fou primer directiu i després president 1968-72 També fou membre del Collegi Català d’Àrbitres hi ingressà el 1958, en fou secretari 1960 i més tard president 1961, 1962, 1964-67 i en aquests mandats ocupà el càrrec reservat al Collegi en el si de la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del comitè d’àrbitres a partir del 1964 Fou guardonat amb la medalla del mèrit de la federació catalana 1967 i la placa d’honor de la federació espanyola 1971
Jordi Ferrer Miró

Jordi Ferrer Miró (a la dreta)
Federació Espanyola de Patinatge
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina
Fernand Goyvaerts
Futbol
Futbolista.
Destacà al Bruges jugant d’interior i l’estiu del 1962 fitxà pel FC Barcelona, però en la seva primera temporada només pogué disputar partits amistosos ja que estaven cobertes les places d’estrangers S’estigué al Barça fins a la temporada 1964-65 i disputà 49 partits, en què marcà 10 gols A continuació fou fitxat pel Real Madrid, amb el qual actuà dues temporades 1965-67 Més tard jugà amb l’Elx 1967-68, l’Olympique de Niça i diversos equips belgues Fou vuit vegades internacional amb Bèlgica Seguí lligat al món del futbol com a intermediari futbolístic