Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
Xavier Díaz
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
El 1987 entrà a la redacció d’esports de Televisió Espanyola a Sant Cugat del Vallès Presentà nombrosos programes esportius en les desconnexions en català de la segona cadena Començà a Diumenge Esport , emès per primera vegada l’any 1989 Posteriorment presentà i dirigí Atac i Gol 1991, Gol Nord 1998 i El Rondo 1999-2006, amb el qual adquirí rellevància pública Més endavant presentà La banda 2007, Sempre positius i Ziga Zaga 2009-10 Durant diverses etapes de la dècada de 1990 també conduï la secció d’esports de l’ Informatiu de TV2 En l’àmbit estatal, treballà a Estadio-2 i Club…
Motorista Club Barcelona
Motociclisme
Club de motociclisme de Barcelona.
Fundat el 1926, la seva cursa més representativa fou la Pujada a Vallvidrera, que es disputà per primera vegada l’any 1927, i anualment a partir del 1930 El 1928 organitzà el primer Campionat de Catalunya de velomotors al velòdrom de Sants També organitzà diverses excursions motoristes, proves de regularitat, proves femenines i mixtes, i al final dels anys vint fou el primer club a practicar motopolo o futbol en moto Desaparegué poc abans d’esclatar la Guerra Civil Edità mensualment la revista Motorista Club Barcelona a partir del 1927, que informava de l’actualitat de les…
Viktor Moskalenko

Viktor Moskalenko
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Gran Mestre des del 1992, s’establí a Catalunya l’any 2000 Competí per l’Associació Paretana d’Escacs i el Club d’Escacs Terrassa, i el 2009 fitxà per l’Escola d’Escacs de Barcelona Quedà primer classificat al Campionat de Catalunya 2001, 2005, 2007, tot i que la primera vegada el títol fou oficialment per a Antoni Gual, primer català classificat, i fou subcampió en una ocasió 2006 També guanyà el Campionat de Catalunya de Ràpides 2000, 2005 i els oberts internacional de la Pobla de Lillet 2005, Vallfogona de Balaguer 2009, 2010 i Torredembarra 2010, entre altres torneigs Es…
Gina Pane
Art
Artista plàstica francesa.
Formada a Torí i a París, es dedicà a l’environament, que tractà sempre amb una forta càrrega crítica Fou també capdavantera en el body art 1968 Realitzava accions a partir de la reflexió de la materialitat del cos L’any 1970 es ferí per primera vegada, tot utilitzant el recurs del dolor com una forma de trasbalsar les normes socials i la indiferència Així provocava la reacció del públic i qüestionava el comportament de l’individu Les seves accions tenien un llarg procés de preparació, amb esquemes, dibuixos i texts articulats a l’entorn de la noció de la ferida com a signe, i…
Antoni Pedrol i Rius
Història del dret
Advocat i jurista.
Cursà estudis de dret a Saragossa i es traslladà a Madrid, on exercí d’advocat especialitzat en dret mercantil Fou fundador l’any 1969 del Círculo de Estudios Jurídicos, on, per primera vegada, hom aconseguí que públicament en l’època de la dictadura fossin tractats temes contraris a la legislació vigent, com ara el divorci i la vaga Fou degà al collegi d’advocats de Madrid des del 1973, president del consell general de l’advocacia des del 1974 i president de la Unió Iberoamericana de Collegis d’Advocats des de la seva fundació 1976 Fou senador reial a les corts constituents del 1977 i fou…
comtat de Penyalba
Història
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del palau reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume.
El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida morta el 1826, muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés El títol ha estat rehabilitat el…
Santa Maria, o Sant Abdó i Sant Senén, de Llorenç de Vallbona (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Aquesta església apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI Confirma també que ja existia en aquest moment el fet que l’any 1076 el vescomte Ramon de Cardona fés donació a Gombau Joan i a altres de la roca anomenada Sancti Laurentii , amb la seva quadra, capellania i ferreria Llorenç acabà formant part de la baronia de Vallbona El bisbe de Vic lliurà a l’arquebisbe Bernat Tort la parròquia de Llorenç entre els anys 1145 i 1154 i des d’aleshores ha pertangut a l’arquebisbat de Tarragona L’església de Llorenç…
Andreu Amat i Esteve
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels…
,
notació diastemàtica
Música
El seu nom deriva del grec diastema, que significa ’interval'.
Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto , és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada el seu contrari és la notació adiastemàtica Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues línies que…
Joan Eduard Cirlot i Laporta
Literatura
Poeta en llengua castellana, crític d’art i compositor.
El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics La seva crítica artística fou decisiva Introducción al surrealismo 1953, Diccionario de símbolos 1958, Informalismo 1960, dos assaigs sobre Antoni Tàpies , Pintura catalana contemporánea 1961, etc Fou membre del grup Dau al Set La seva producció poètica és recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta 1945, Lilith 1949, Palacio de plata on introduí per primera vegada la tècnica permutatòria, 1955, Inger Stevens 1970 i els poemes del cicle Bronwyn 1967-71…