Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
Secabecs
Castell
Antic castell del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), que esdevingué després masia (ca l’Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d’un turó que domina, per l’esquerra, el riu de Foix.
És esmentat ja al s XIII Al s XVII pertanyia a Guerau de Peguera Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs
Benitàer
Despoblat
Despoblat del municipi de Cocentaina (Comtat).
Lloc de moriscs el 1609 tenia 12 focs, als XVI fou agregat a l’Alcúdia del Comtat Als XVIII pertanyia als Beaumont
Xera
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’extrem septentrional de la comarca, en contacte amb els Serrans i la Foia de Bunyol Forma la vall mitjana del riu de Xera o riu de Sot , o rambla d’El Reatillo , afluent del Túria per la dreta, amb un relleu força muntanyós, que neix al S del terme de Xelva Serrans, drena una petita part dels de Loriguilla Serrans i Requena Plana d’Utiel i després de travessar els de Xera i Sot de Xera s’uneix al seu collector al S del de Xulella Serrans El territori s’alça ràpidament per sobre els 1000 m alt, al S i a l’W, mentre que el riu travessa les serres molt encaixat congost de Tormagal…
gallarda
Dansa i ball
Antiga dansa de tipus senyorial (era una dansa alta) de ritme viu i alegre estesa per Europa, especialment a França, als s. XVI i XVII.
A Catalunya era molt freqüent als XVIII, en una versió molt moguda fou blasmada per moralistes s’ha conservat fins als XX al Baix Llobregat
semibreu
Música
En la notació proporcional dels s. XIII-XV, figura de nota o de pausa, anomenada semibrevis, representada per un rombe, amb un valor de mitja breu.
Als XIII hom la representà amb un rombe negre, i posteriorment, als XV, es transformà en una figura blanca que donà origen a la rodona actual
el Paradís
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa), prop de la costa, al S de la desembocadura del riu de Sella, on s’estén la platja del Paradís, que ha esdevingut un petit nucli turístic.
plana Pannònica
Gran plana de l’Europa central, que no supera enlloc la cota dels 200 m, situada entre els Alps orientals i els Alps Dinàrics a l’W i al S, i els Carpats al N i a l’E.
Comporta dues unitats morfològiques fonamentals la conca de Transsilvània, a Romania, formada per extensions planes o suaument ondulades constituïdes per capes de loess , còdols i materials sorrencs, que una alineació de turons separa del segon gran element, situat més a l’W, el gran Alföld hongarès, prolongat al sud per les regions del Banat Iugoslàvia i Romania i la Vojvodina Iugoslàvia En estat natural hi predominaven els paisatges de silvoestepa, actualment ja molt degradats L’agricultura cereals i la ramaderia constitueixen l’activitat econòmica principal
Croàcia

Estat
Estat situat a la península Balcànica que limita al N amb Eslovènia i Hongria, a l’E amb Sèrbia, al S amb Bòsnia i Hercegovina, i Montenegro, i a l’W amb la mar Adriàtica; la capital és Zagreb.
La geografia física A banda de la península d’ Ístria , el sector septentrional de Croàcia comprèn les valls del Sava, que travessa la regió de nord-oest a est, i del Drava, que fa de frontera amb Hongria, separades per serralades de poca altitud Bilo Gora, Požeška Gora i Kalničko El sud, per contra, és muntanyós i trencat, amb una morfologia càrstica que el diferencia de l’altre sector Els materials calcaris hi són molt erosionats, amb abundància de pòlie L’altitud mitjana és de 700 m La costa és alta i espadada, amb nombroses illes que les voregen El clima és continental al nord i temperat…
Vilacarle

Vista del poble de Vilacarle
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (970 m alt) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al S del terme, a l’esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s’uneix a l’Isàvena davant Biesques d’Ovarra.
Fou cap del municipi el qual es deia Vilacarle i Santanulla al segle XIX De la seva església parroquial Santa Maria depèn el poble de Visalibons
el Tossal
Poble
Poble (387m alt) del municipi de Ponts (Noguera), situat en una vall tributària, per l’esquerra, del Segre, sota el cingle d’Estany; de l’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn l’ermita de Sant Domènec, al S del poble.
Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, també, els pobles de la Força d’Estany amb l’església i casa d’ Estany i de Torreblanca i l’església i castell de Sant Joan