Resultats de la cerca

Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…

L’any 1659 féu representar la Pastorale d’Issy , amb música de Robert Cambert, associat amb el qual féu nous assaigs que anuncien la creació de l’òpera francesa Juntament amb Cambert obtingué privilegi reial per a fundar l’Académie de Musique de París, inaugurada amb Pomone 1671, però, arruïnats tots dos, fou empresonat per deutes 1672 fou alliberat quan Lulli adquirí el privilegi de representar

Advocat republicà i patriota, amb Tommaseo dirigí a Venècia el moviment nacional que féu capitular els austríacs i proclamà la República, de la qual fou president 1848 Després de la derrota de l’exèrcit sard a Novara 1849, rebutjà l’armistici i, investit de poders dictatorials, dirigí la resistència de Venècia, assetjada pels austríacs Hagué de capitular, i fugí a París, on continuà les seves activitats polítiques

Formà el Quartetto Toscano 1765 amb Manfredi, Nardini i Boccherini El 1770 anà a París, on fou protegit per Gossec Després s’orientà vers el ballet Les Romans , 1776 i l’òpera còmica Dirigí l’orquestra dels teatres Beaujolais 1788-91 i Louvois 1791-94, on estrenà obres Les deux frères 1788, Adèle et Erwin 1789 Hom el valora per alguns quartets de corda, simfonies concertants, etc

El 1787 arribà a París procedent de Tolosa Le Philinte de Molière ou la Suite du Misanthrope 1790 el féu famós La seva activitat política amb Danton el portà a la guillotina Publicacions pòstumes seves foren una Correspondence amoureuse , un fragment de Biographie , la comèdia Les précepteurs , unes Oeuvres Mêlées , que comprenen sàtires, contes, etc, i la cèlebre cançó Il pleut, il pleut, bergère

El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat

Esdevingut professor d’anatomia i de zoologia a la facultat de ciències de París 1812 amb l’ajut de Georges Cuvier, a partir d’aquest moment en combaté les idees Ocupà al Museu la càtedra de conquiliologia 1831 i, en morir Cuvier, la d’anatomia comparada 1832, que havia ocupat aquest Admetia la creació, però no els successius cataclismes i creacions de Cuvier catastrofisme

És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87

Estudià a l’Havana, a Madrid i a Barcelona 1924, i, a causa de la guerra civil de 1936-39, es refugià a París, on fou ajudat per Picasso i s’interessà pel surrealisme De retorn a l’Havana 1941, féu un tipus de pintura influïda per les civilitzacions primitives de l’Àfrica i del seu propi país i per les tradicions i el vodú d’Haití

Debutà l’any 1748 a l’Opéra de París, en el ballet Le Carnaval et la Folie , i tres anys més tard fou nomenat primer dansarí, lloc en el qual succeí el seu mestre LDupré És un dels representants més illustres de l’estil francès de dansa noble Actuà amb grans èxits a Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria i Anglaterra, on residí durant la Revolució Francesa