Resultats de la cerca
Es mostren 4463 resultats
Jordi Salas i Salvadó
Medicina
Metge i investigador en nutrició i obesitat.
Llicenciat en medicina i cirurgia 1982 i doctor 1985 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Nancy I i París V 1985-88, especialitzant-se en nutrició És catedràtic de nutrició i bromatologia i director del Grup de Recerca en Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili També ocupa el càrrec de cap clínic de nutrició de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, del qual en 1994-1997 fou responsable de la Unitat de Nutrició Clínica del Servei de Medicina Interna És director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans 2008, president de…
Michel Sleiman
Política
Militar i polític libanès.
De família cristiana maronita, es graduà a l’Acadèmia Militar l’any 1970 Estudià també política i administració a la Universitat del Líban Entre altres càrrecs, del desembre del 1990 a l’agost del 1991 fou cap d’intelligència en les operacions del Mont Líban responsables de la detenció de centenars de manifestants antisirians i també comandant en cap de l’onzena brigada 1993-96 durant els enfrontaments amb Israel al sud del Líban i la vall de la Beqaa Comandant en cap de les forces armades del Líban des del desembre del 1998 en successió d’Émile Lahoud, el 2005 supervisà el desplegament de l’…
Edwin Ernest Salpeter
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen austríac.
De pare i mare físics, emigrà els anys trenta a Austràlia amb la seva família per a fugir de la persecució als jueus Graduat 1946 en física per la Universitat de Sydney, amplià estudis a Birmingham Gran Bretanya amb Rudolf Peierls i Martin Schwarzschild , i obtingué el doctorat el 1948 Posteriorment anà a la Universitat de Cornell EUA, on el 1957 fou nomenat professor i on exercí la recerca i la docència fins a la jubilació 1997 Desenvolupà les principals aportacions conjuntament amb Hans Albrecht Bethe en els anomenat ‘procés de Salpeter’, i ''equació de Bethe-Salpeter’, amb els quals…
Agustín Fernández Paz
Literatura
Pedagog i escriptor gallec.
Estudià peritatge industrial mecànic i ciències de l’educació Exercí de professor d’ensenyament mitjà en diversos centres fins el 2008 Membre de diversos organismes pedagògics per a l’ensenyament del gallec en 1988-90 i en 1990-95, formà part de diversos collectius per a la renovació pedagògica i per a l’ensenyament, temes sobre els quals publicà articles en revistes i assaigs És autor de nombroses novelles i narracions per a un públic juvenil que han obtingut una àmplia difusió i han estat traduïts a altres llengües Hom pot esmentar A cidade dos desexos 1989, Contos por palabras 1991, Premio…
Jordi Carreras i Planells
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…
ferrer | ferrera
ferrer Boix popular
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.
L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metallúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters ordinacions del 1298, renovades el 1329 la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740 A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630 A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir 1380, els calderers…
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Institució de caràcter públic creada l’any 1998 per la Generalitat Valenciana i les Corts Valencianes, adscrita a Presidència i que, des de la seva constitució el 2001, té capacitat normativa sobre el valencià.
En el seu origen, hi tingué un pes determinant el conflicte derivat del secessionisme lingüístic impulsat per determinats grups de pressió al País Valencià, especialment a partir de la Transició Presidida per Ascensió Figueres Górriz i, des de l'octubre del 2011, per reelegit al febrer del 2017, té la seu al monestir de Sant Miquel dels Reis Publica textos normatius, d’onomàstica i toponímia, diccionaris vocabularis i lèxics, manuals, documents de recerca, històrics i clàssics valencians Dels volums publicats, cal esmentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, un…
Piccolo Teatro di Milano
Teatre
Companyia teatral italiana.
Fundada pel director Giorgio Strehler i per Paolo Grassi al 1947, els seus espectacles abasten una àmplia panoràmica de la dramatúrgia mundial, gairebé sempre sota la direcció de Strehler, però també de Costa, Enríquez, Lodovici, Eduardo de Filippo, Jacobbi, Chéreau, D’Amato, Vitez i Damiani La transcendència del Piccolo ha estat molt gran com a model d’associació artística per altres companyies teatrals, com la del Teatre Lliure a Catalunya Des de la mort de Paolo Grassi, el 1972, Giorgio Strehler assumí la direcció de la companyia El 1991, passà a formar part de l’associació dels teatres d’…
Mercat de Música Viva de Vic
Música
Mercat musical.
Nasqué el 1989 com a mercat musical dels Països Catalans, de periodicitat anual, amb vocació internacional i pensat com a punt de trobada per als diferents integrants de la indústria musical programadors, artistes, promotors, directors de festivals, discogràfiques, distribuïdores, periodistes i públic El Mercat, iniciat sota la direcció de Víctor Jou, és fruit d’un projecte de Jordi Gratacós i Jordi Coll i rep la collaboració de l’Ajuntament de Vic Els tres primers anys topà amb les reticències de la indústria musical Amb el nomenament de l’aleshores director de Ressons, Ramon Muntaner, i amb…
Vicent Carbonell i Valor
Literatura catalana
Dret
Historiografia catalana
Jurista i escriptor.
Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del…
, ,