Resultats de la cerca

Dotada d’unes grans condicions per a la música, a cinc anys oferí un concert a Alger Estudià amb Marcel Ciampi al Conservatori de París, centre on el 1950, amb catorze anys, aconseguí el primer premi de piano Tres anys després resultà vencedora en el Concurs de Piano Claire Pagès La relació de concursos en què ha estat premiada inclou el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1953, Concurs Internacional de Música de Ginebra 1954, Concurs GB Viotti 1955, Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1956, Concurs Internacional de Piano F Busoni 1959 i Concurs Internacional de Piano Van Cliburn 1962 La seva…

Inicià els estudis musicals a quatre anys amb professors particulars i el 1964 ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble d’Aline Van Barentzen i de Monique La Bruchollerie L’any 1969 guanyà el primer premi de piano en aquesta institució i el 1972, el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquests guardons, entre d’altres, li facilitaren l’inici de la seva carrera internacional Així, l’any 1976 estrenà, juntament amb Noëlla Pontois, que era primera ballarina de l’Òpera de París, un Duo de piano-dansa L’any 1977 tocà sota la direcció d’Antal Doráti i també de…

El procés de descolonització del continent africà féu que el govern belga adquirís la majoria de les accions 65,71%, mentre un 24,83% restava a mans del Zaire, Ruanda i Burundi i la resta anava a parar a mans de capital privat belga Fou precedida pel SNETA Syndicat National pour l’Étude du Transport Aérien, fundat el 1918 i transformat 1919 en una societat d’explotació que establí 1920 els primers enllaços entre Brusselles i París, Londres i Amsterdam SABENA fou la companyia que establí el primer vol regular europeu de transport de passatgers 1924 i mantingué una important xarxa…

De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien fet els grans…

Després d’intentar l’ingrés a l’Escola Naval i de matricular-se en arquitectura, feu el servei militar en l’aviació Pilot civil de la societat Latécoère 1926, dugué a terme diverses missions, algunes de les quals li inspiraren la primera novella, Courrier du Sud 1928, i sobretot Vol de nuit 1931, traducció catalana 1965, que obtingué el premi Fèmina Durant la convalescència d’un greu accident 1937, acabà Terre des hommes 1939, gran premi de l’Académie Française Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, etapa que es reflectí en Pilote de guerre 1942 Desmobilitzat, residí als…

Seguí estudis de medicina Publicà els seus primers articles en Le Globe 1823 i altres revistes romàntiques, i fou amic de VHugo i d’Ade Vigny El seu primer estudi, Tableau historique et critique de la poésie française au XVI e siècle 1928, presenta la poesia romàntica com un retorn a la de Ronsard Intentà el conreu de la poesia, com en Les consolations 1830, per exemple, però fracassà, i després es dedicà sobretot a la crítica literària Critiques et portraits littéraires 1832-39 D’aquesta època data també la seva única novella, Volupté 1834 Cap al 1835 rompé definitivament amb VHugo i el…

Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C Franck Fou també molt amic del compositor A Magnard Fou director del Conservatori de Nancy 1894-1919 i del d’Estrasbug 1919-29, centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa Fou un impulsor del renaixement de la cultura bretona i musicà textos d’escriptors bretons La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays 1912, inspirada en…

A Zuric fou un dels creadors del moviment dadà , la primera manifestació del qual fou La première aventure céleste de MAntipyrine 1916, que fou seguida per les seves formulacions en el tercer número de la revista Dada 1918 i en Vingt-cinc poèmes 1919 S'installà a París, i desenvolupà una intensa activitat amb el grup d’ABreton, PÉluard, LAragon i PhSoupault, bé que més tard se'n separà, en consolidar-se el moviment surrealista, i es mantingué fidel a l’estètica dadà, àdhuc quan aquesta anà en decadència El 1936 s’afilià al partit comunista, i durant la Segona Guerra Mundial actuà en la…

Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal…

De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855  Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de  Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i  Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou…