Resultats de la cerca

Començà practicant la gimnàstica artística i guanyà diversos trofeus en categories inferiors El 1997 s’inicià en aeròbic al gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès i al Cos Master de Molins de Rei Aconseguí diversos títols de Catalunya i d’Espanya, i amb la selecció estatal participà en Oberts internacionals com el de Portugal, Alemanya, Itàlia, França, Bulgària o el Japó Destacà la seva actuació al Campionat d’Europa 2005 i als Jocs Mundials 2005 Es retirà poc després

S’inicià l’any 1970 a la Penya Ciclista Bonavista i el 1973 guanyà el primer Campionat d’Espanya de ciclocròs en categoria juvenil En categoria sènior, aconseguí la quarta posició al Campionat d’Espanya, i es proclamà campió de Catalunya, de Barcelona i de la Challenge Banca Catalana En categoria amateur competí amb el Club Ciclista Farners i l’Esport Ciclista Barcelona També practicà BTT en la modalitat de descens Participà en campionats internacionals en categoria màster

Republicà, s’inicià a Madrid, com a crític radical a la Revista Europea , amb articles publicats en els volums Semblanzas literarias 1879 El seu eclecticisme el portà a la novella, en la qual hom distingeix dues etapes clarament diferenciades per la seva conversió religiosa 1889 Entre les seves obres més conegudes es destaquen El señorito Octavio 1881, Marta y María 1883, La hermana San Sulpicio 1889, La alegría del capitán Ribot 1899, La aldea perdida 1909, etc

S’inicià el CE Júpiter Integrant de l’equip de l’ Edat d’Or del Futbol Club Barcelona , com a migcampista, fou un pilar de l’equip durant les set temporades que hi jugà 1922-29, amb un total de 114 partits i 9 gols Fou campió de Catalunya 1924-28, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 i campió de Lliga 1929 La temporada 1929-30 retornà al Júpiter, on es retirà És pare del també futbolista Andreu Bosch

La seva importància s’inicià al s XV, amb Bernat de Žerotína , que serví Jordi I de Bohèmia El seu membre més destacat fou Carles el Gran 1564 — 1636, cap dels protestants moravians, que capitanejà la revolta contra Rodolf II 1608, però s’oposà a la revolució bohèmia del 1618 Afectada per la guerra dels Trenta Anys, la família perdé poder la seva darrera branca s’extingí amb la mort de Carles de Žerotína 1850 — 1935

El 1905 es traslladà a París on, en condicions de vida molt precàries, intentà d’esdevenir pintora Havent fracassat, s’establí a Suècia, on inicià la seva activitat d’escriptora Destaquen les seves novelles sobre el personatge femení Alberte 1926, 1931, 1939, que giren entorn de l’emancipació de la dona De temàtica similar són altres novelles seves, com Kranes Konditori ‘La pastisseria de Krane’, 1946, motiu pel qual és considerada una de les pioneres de la literatura feminista

Completà la formació a Itàlia, on llegí Descartes, Newton, Bacon i, sobretot, Locke Establert a Roma, inicià la reforma de la pedagogia portuguesa, fruit de la qual fou el seu Verdadeiro Metodo de Estudar 1746, que provocà una polèmica que assenyala la fi de l’escolàstica a Portugal Proposà la democratització de l’ensenyament i la instrucció de la dona, com també l’ensenyament basat en la llengua materna En literatura es manifestà contrari a la retòrica barroca

S'inicià amb el seu pare com a recitadora de l’Alcorà Després d’haver debutat al Caire el 1920, hom creà expressament per acompanyar-la l’orquestra del conservatori 1926 Rebutjà la cançó lleugera i interpretà cants religiosos, sentimentals i, sobretot, nacionalistes poemes d’Aḥmad Śwqī i d’Aḥmad Rami Esporàdicament es dedicà també al cinema El seu enterrament constituí una gran manifestació de dol Fou una decidida nasserista, cosa que li valgué les crítiques de determinats sectors

El seu natural observador i les seves afeccions de colleccionista el feren viatjar per Itàlia i per Europa, on es relacionà amb els personatges més importants El papa Climent VII el nomenà bisbe 1528 Inicià, a Como, la construcció del museu i rebé nombroses i riques aportacions Escriví Historiarum sui temporis libri ‘Històries del seu temps’, 1550-52, uns Commentari delle cose dei Turchi 1531 i De romanis piscibus libellus ‘Opuscle sobre els peixos romans’, 1524

Collaborà segurament amb Antoni JCabanilles en la recollecció de plantes del País Valencià Durant la invasió francesa, s’estigué a Mallorca, on herboritzà, arranjà un petit jardí botànic a l’hort del Temple i inicià un curs de botànica Tornà a València el 1815 i fou corresponsal de Mariano Lagasca, a qui envià plantes dels saladars de l’Albufera i diferents varietats d’arròs, i donà cursos d’agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País 1820