Resultats de la cerca
Es mostren 8284 resultats
Marie Luise Kaschnitz
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs
Justí
Cristianisme
Apologista i màrtir.
Filòsof platònic, es convertí al cristianisme i ensenyà a diverses ciutats La seva obra apologètica, conservada en l' Apologia primera, l' Apologia segona i el Diàleg amb l’hebreu Trifó , alhora que defensa els cristians de la persecució injusta de què són objecte, intenta de justificar racionalment, a nivell filosòfic i teològic, la fe cristiana És també un testimoni important de la litúrgia primitiva La seva festa se celebra l’1 de juny
Juli II
Cristianisme
Nom que prengué Giuliano della Rovere en ésser elegit papa (1503-13).
Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals encarregà diverses…
Joan de Mata
Cristianisme
Teòleg i fundador occità.
Fundà, amb Fèlix de Valois, l’orde dels trinitaris per al rescat de captius Fou canonitzat el 1679 La seva festa se celebra el 8 de febrer
Joan X
Cristianisme
Nom que prengué Joan de Tossignano en esdevenir papa (914-928).
Vencé els sarraïns a Garigliano Coronà emperador Berenguer I de Friül 915, i a la mort d’aquest s’alià amb Hug de Provença Afavorí la conversió dels normands i mantingué bones relacions amb Bizanci Empresonat per Marozia, morí violentament
Joan VII
Cristianisme
Papa (705-707).
Era d’origen grec Aprovà, per pressió de Justinià II, els decrets del sínode in Trullo 692
Camillo Rusconi
Escultura
Escultor italià.
La seva obra s’inscriu en l’estètica barroca de GLBernini, bé que algunes de les seves figures presenten un intens dramatisme allunyat de la teatralitat de les del seu mestre Cal esmentar les estàtues d’Apòstols 1708-18, a Sant Joan del Laterà, i el monument a Gregori XIII 1725, a la basílica vaticana
Francesco Rosi

Francesco Rosi, a l'esquerra, en un fotograma de la pel·lícula Cadaveri eccellenti
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Collaborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza , amb Vittorio Gassman El 1958 rodà el seu primer film, La sfida Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals De la seva filmografia posterior cal destacar, I magliari 1959, Salvatore Giuliano premiat en el Festival de Berlín del 1962, Le mani sulla città 1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia, Il momento della verità…
Giacomo Matteotti
Història
Política
Polític italià.
Diputat des del 1919 i secretari del partit socialista 1924, fou un dels caps de l’oposició parlamentària a Mussolini El seu assassinat per milicians feixistes provocà revoltes arreu del país, que donaren peu que Mussolini suprimís les darreres llibertats polítiques Els assassins de Matteotti foren jutjats el 1947 i condemnats a presó
Lluís Massot i Balaguer
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera