Resultats de la cerca
Es mostren 2401 resultats
En llibertat els darrers CDR detinguts en l’operació Judes
Surten en llibertat sense càrrecs els dos darrers detinguts en l’operació Judes després de declarar a l’Audiència Nacional L’operació Judes es va fer pública el 23 de setembre de 2019, quan la Guàrdia Civil 23 va detenir nou CDR als seus domicilis, la majoria a Sabadell Set van ser traslladats a Madrid i van ingressar a presó fins els mesos de desembre i gener L’operació anava dirigida contra una suposada organització terrorista dins els CDR creada poc abans de la sentència de l’1 d’octubre Tot i la manca d’evidències, no es retiren les acusacions de pertinença a banda armada El…
Unió Esportiva Barberà

Unió Esportiva Barberà durant un partit de la temporada 2010-11 de la lliga EBA
UE BARBERÀ
Basquetbol
Club de basquetbol de Barberà del Vallès.
L’any 1968, un grup de dones que s’havia iniciat en el bàsquet al collegi de les carmelites de Sabadell formà el primer equip de l’entitat, que disputà dues temporades la Lliga de l’Obra Atlético Recreativa El 1969 creà el primer equip sènior masculí, i la temporada 1970-71 s’inscrigué en les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol Amb la inauguració del pavelló del passeig del Doctor Moragas, la temporada 1972-73, s’impulsà la creació de cinc equips de base, tant de masculins com de femenins, que amb els anys s’incrementaren El sènior femení disputà la segona divisió estatal 1977…
Sant Joan de Lliçà de Vall
Art romànic
La capella de Sant Joan es troba a Can Coll, una antiga casa senyorial dels Llançà, amb una majestuosa torre, situada prop de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell Documentalment, el terme de Lliçà de Vall apareix citat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat l’any 946, en la donació d’un alou feta pels esposos Senderet i Elisabet al monestir de Sant Cugat Tanmateix la primera notícia documental on es fa referència a aquesta capella se situa a l’any 1009, segons la qual Albert Bernat, senyor de Lliçà, féu donació d’un alou i unes vinyes a l’església de…
Balbina Pi i Sanllehy

Balbina Pi i Sanllehy
© Família Barcena
Història
Anarcosindicalista.
Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns…
Manuel Fuxà i Leal
Escultura
Escultor.
Format a Barcelona Llotja, amb Rossend Nobas, a París i a Itàlia De nou a Barcelona, ingressà al professorat de Llotja 1896, de la qual fou director del 1911 al 1920 Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d’escultura aplicada a l’arquitectura, tot dins l’estil convencional de l’època Entre les seves obres sobresurt l' Escolà 1870, Museu d’Art Modern de Barcelona, exponent de l’escultura museística de la seva primera etapa, els monuments barcelonins a Aribau, Clavé, Rius i Taulet , etc, estàtues i relleus a l’Arc del Triomf, al Palau de…
Jordi Flaqué i Freixa
Natació
Waterpolo
Nedador i entrenador de waterpolo.
Format al Club Natació Catalunya, s’especialitzà en proves de braça Fou doble campió d’Espanya d’hivern en 100 i 200 m braça 1961, 1962 i campió d’Espanya d’estiu en 200 m braça 1960, 1961 El 1961 establí la primera plusmarca espanyola de 100 m braça, rècord que millorà el 1963, mentre que el 1962 establí el rècord estatal dels 200 m braça Entre el 1961 i el 1963 fou dinou vegades recordista estatal i onze vegades recordista català En l’àmbit internacional participà en el Campionat d’Europa 1962 El 1963 rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu…
,
Domènec Umbert i Vilaseró
Folklore
Constructor de gegants.
El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó…
Andrés Corchero
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf castellà.
Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno Establert a Barcelona, ha presentat els muntatges Paisajes 1985 Los paisajes, se mueven , Stepping , Duo 1987 Paisaje en soledad 1988 Paisaje E-21 1989 From the Forest 1990 A un poeta futuro 1991 Nada, la fuerza de existir 1992 Elegia 1993 Duet , Efebo o així que passin els anys , Volta i volta 1994 Sospir i Alaire 1995 El 2003 la companyia Andrés Corchero-Rosa Muñoz, anomenada des del 2004 Raravis manté un conveni de residència al Centre l’Estruch de Sabadell, fet que ha permès als dos…
Banco Urquijo
Entitat bancària sorgida a Madrid el 1870 sota la denominació d’Urquijo, Ortueta y Arenzana.
El 1918 adoptà el nom actual El 1919 fou fundat el Banco Urquijo Catalán, el qual invertí en indústries diverses La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Electricitat i Hidroelèctrica de Catalunya, que desaparegué el 1942 a conseqüència d’un pacte entre l’Hispano Americano i l’Urquijo El 1965 obrí sucursal a Barcelona amb un servei d’estudis dirigit per Ramon Trias i Fargas Participà en l’establiment d’importants indústries a Catalunya, com ara SEAT i Gas Natural SA, i fou el primer banc industrial de l’Estat espanyol Greument afectat per la crisi bancària, el 1982 passà a ésser…
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del…