Resultats de la cerca

Es forma als vessants orientals de la serralada que separa les conques del Freser i del Ter massís del Gra de Fajol, 2 862 m alt coll de coma de l’Orri puig de Pastuira, 2 708 m i aflueix al Ter aigua avall de l’estret de Morenç

El lloc de Tragó és conegut des de l’any 1035 El castell fou en un primer moment del domini dels Caboet, com tota la vall La potestat dels castells que hi havia a les valls de Sant Joan i de Cabó passà a l’església d’Urgell gràcies als testaments de Guillem Guitard de Caboet 1110 i de Ramon II 1156 En aquest moment hi havia documentats a la vall de Castellbò els castells de Castellpòdol, Castellpuig, la Serra i Tragó Per tots aquests castells, l’any 1162 Arnau de Caboet i els habitants de la vall de Cabó i de Sant Joan van fer jurament feudal al bisbe…

El lloc de Castellpoll és situat a 1 300 m d’altitud en un contrafort de llevant de la serra del Boumort, i damunt els pobles deshabitats de Senyús i de Montellà Aquest indret, amb el topònim Castellpodol , es localitza en diversos documents dels Caboet al llarg del segle XII L’any 1156, Ramon de Caboet, pel seu testament deixà a la Seu d’Urgell la vall de Sant Joan i la vall de Caboet, amb els seus castells respectius, Ars, Civís i Tor, de la primera, i Castellpodol, Castellpuig, la Serra i Tragó de la vall de Cabó Poc després, l’any 1162, A de Caboet féu el corresponent jurament feudal al…

El lloc d’Unarre formava part de la jurisdicció de la Vall d’Àneu, i gaudia dels seus privilegis Són força les notícies del lloc en època romànica En la donació de la vila de Burgo al monestir de Sant Miquel de Cuixà de l’any 1046, s’esmenta com un dels límits del terme d’aquesta la vall Unar , identificable amb la vall d’Unarre La vila és esmentada l’any 1090, en què el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum que tenia a Unarre La comtessa Eslonça en el seu testament, datat cap al 1112, deixà a Santa Maria d’Àneu un home que tenia’ a…

Juntament amb el llogaret de Beleder, aquesta zona actualment aragonesa fou de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall mitjana de l’Éssera, a la confluència amb la vall de Bardaixí

Constitueix una àrea peneplanada, entre la Gran Vall apalatxiana i la vall del Mississipí Els recursos naturals són l’explotació forestal i els jaciments de carbó l’agricultura hi constitueix una activitat secundària

És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada Hi passa l’antic camí de la Maçana a la vall de Vic-de-Sòç pel port d’Arinsal , a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal termenal de les parròquies de la Maçana i d’Ordino L’ estació d’esquí d’Arinsal , molt ben equipada, ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció W-E des del pic de…

A la seva capçalera hi ha l' estany de Filià Per aquesta vall passa el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià 2 393 m alt

Situació i presentació El terme municipal d’Esterri, de 8,50 km 2 , és situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al sector central de la cubeta sobreexcavada per les geleres que constitueix la Vall d’Àneu, dit ribera d’Esterri El municipi és envoltat a l’W i al N per les terres del terme d’Alt Àneu, a l’E i el S per les del municipi de la Guingueta d’Àneu, i en un punt pic de Quartiules per Espot Es diferencien clarament tres zones la principal, a la dreta de la Noguera, és entre el riu i les muntanyes que s’inicien a les terres de Son Alt Àneu, on hi ha la vila i els plans…

Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent, anomenada la valleta d’Agres de la qual ha estat considerat que formaven part Alfafara i Bocairent, és una de les més còmodes vies d’accés a la plana de Cocentaina i a la canal d’Alcoi, utilitzada per la carretera de Bocairent a Muro del Comtat i pel ferrocarril d’Alcoi a Xàtiva, que passa pel congost del riu d’Agres per l’anomenat port d’Agres Són conreades 866 ha de secà i 164 de regadiu, destinades a cereals i, principalment, a l’olivar, apreciat per la qualitat de les olives La terra de conreu està…