Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Lluís Terricabres i Molera
Promotor cultural, escriptor i mestre en ferro forjat.
En bona part autodidacte, la seva família s’establí a Mataró el 1929 Durant la Segona República freqüentà els ambients llibertaris i literaris Mobilitzat el 1937, en 1939-42 fou empresonat pel règim franquista i, de retorn a Mataró, hi fou un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó 1949, on organitzà conferències, concerts, representacions, cinema, etc També intervingué en cinema amateur de qualitat, com a actor Tares eternes , d’Enric Fité, guionista, etc Com a artista plàstic, realitzà obres de ferro forjat, composicions amb…
Giovan Battista Andreini
Teatre
Autor dramàtic i actor italià.
Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-…
Francesc Comes
Fragment de Salvator Mundi , pintura signada i datada de Francesc Comes (església de Santa Eulària, Palma de Mallorca)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor de l’escola mallorquina.
Chandler Post l’anomenà Mestre d’Inca Actiu a Xàtiva el 1382 Entre les seves obres sobresurt Salvator Mundi 1395 signat i datat— església de Santa Eulària, de Palma , el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent , procedent de Sant Domènec museu de la Llotja de Palma , el Sant Jordi d’Inca Societat Arqueològica Lulliana, Sant Cristòfor Santa Creu, Mallorca, La Mare de Déu i àngels músics ermita del Puig, Pollença i d’altres El 1395 li foren pagats dos retrats —no localitzats— del rei Ricard II d’Anglaterra i d’un cert duc d’Anglaterra Dins l’estil gòtic internacional…
Manuel Cubeles i Solé
Dansa i ball
Coreògraf.
Estudià comerç i comptabilitat a Barcelona Entrà d’aprenent a la Fundació Bernat Metge, on conegué Pompeu Fabra i Francesc Cambó, que li despertaren l’interès per la cultura Fundà l’Esbart Verdaguer 1945 i l’Esbart de Sarrià 1954, i collaborà en la fundació de l’ Obra del Ballet Popular 1948 La dècada de 1990 també collaborà amb l’Esbart Marboleny de les Preses Garrotxa, per al qual creà la coreografia Retaule de la Passió i Cant Espiritual 2003 Dirigí el muntatge escènic de diverses obres teatrals Promogué les primeres emissions en català per televisió Mare Nostrum i Teatre català i, des…
Ramón de la Cruz

Ramón de la Cruz
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg, el més representatiu del s. XVIII espanyol.
Començà traduint Racine, Molière, Shakespeare i adaptant obres calderonianes, dins una concepció neoclàssica i afrancesada Aviat hi reaccionà en contra i s’inscriví en la tendència nacionalista Deu la seva fama a les peces curtes, costumistes, humorístiques i impregnades del naixent sentiment de '' lo castizo ', els sainetes De més de 470 peces, les més conegudes són La casa de tócame Roque , Las castañeras picadas , El fandango de candil i La pradera de San Isidro , la majoria de les quals d’ambient madrileny i d’un gran valor documental Per a la inauguració 1788 del Teatre de la Santa…
Bob de Nijs

Bob de Nijs
Literatura catalana
Traductor i catalanista flamenc.
Poeta, novellista i crític d’art en llengua neerlandesa, és autor, en collaboració amb A Duez, del Diccionari català-neerlandès 1993 i del Diccionari neerlandès-català 2009 També és autor d’una extensíssima i reconeguda obra com a traductor al neerlandès, que abraça des del Tirant lo Blanc 1987 i el Curial e Güelfa 1996 fins a obres contemporànies com ara Bearn 1991, de L Villalonga, o Les històries naturals 1989, de J Perucho, passant per nombrosos poemes d’autors de tots els temps i les antologies poètiques del segle XX Een Catalaans bericht 1968 i Het poëtisch gelaat van de Balearen…
Vicent Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Brodador d’ofici, participà en el certamen en honor de santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren al final d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies en català al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1514 Aquestes darreres, de tema religiós, estan agrupades sota el títol genèric d’ Obres de Vicent Ferrandis en llengua valenciana en què hagué joies i en totes fou guanyador i són “Nom sobre els noms cridat pels alts misteris”, “Nom entre els noms excels nom de Maria” i “Ans que el gran sol de resplandor eterna” Publicà, en…
Kálmán Faluba
Literatura catalana
Catalanista i hispanista hongarès.
Es doctorà 1977 a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest, d’on és professor Ha estat l’introductor dels estudis de català a Hongria 1971, ha publicat nombrosos treballs sobre lingüística, història de la literatura i sociolingüística, i ha promogut la traducció d’obres literàries entre el català i l’hongarès És autor, amb Károly Morvay , del Diccionari català-hongarès 1990 i del Diccionari hongarès-català 1996, pels quals van merèixer el premi Catalònia 1992, a més d’una sèrie de guies de conversa entre diversos idiomes que inclouen el català Membre fundador de l’AILLC, n’ha estat…
caracal

Caracal
© Fototeca. cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids semblant al linx, d’uns 75 cm de llargada i 45 cm d’alçada a la creu.
El crani és petit, i les orelles, grosses, rectes i punxegudes, acaben en un floc típic El pelatge és curt i de color castany rogenc S'alimenten d’ocells i mamífers petits antílops, rosegadors, etc Viuen en terrenys oberts a l’Àfrica, a Aràbia i a l’Índia, lloc on són domesticats per a la caça de petits mamífers
masteler
Transports
Cadascun dels pals menors que, en els vaixells de creu, hom afegeix al pal mascle per a sostenir les gàbies i les veles altes.
Prenen el nom de la vela que sostenen masteler de gàbia , de sobremitjana , etc o bé del pal mascle en el qual van muntats mastelers del pal major, del trinquet i del pal de mitjana