Resultats de la cerca
Es mostren 5194 resultats
Andreu Dòria i Dexeus

Andreu Dòria i Dexeus
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Pèrit mercantil i editor.
Mobilitzat el 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial la Galera , que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’Estat alhora català, castellà, gallec i èuscar El 1967 la Galera assumí la convocatòria del premi de novella per a nois i noies Josep Maria Folch i Torres, que havia…
,
Yang Yong
Política
Líder militar xinès.
Seguidor de Mao Zedong, participà en la Llarga Marxa 1934-35 en un recorregut de 10 000 km des del sud de la Xina fins a un santuari del nord-est Relativament poques persones hi sobrevisqueren, tant per la duresa del camí com pels continus atacs de l’exèrcit de Chiang Kai-shek Després de la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial, les tropes de Yang s’uniren amb l’exèrcit KMT i derrotaren Chiang Kai-shek, i el 1949 s’establí definitivament la República Popular Yang esdevingué governador de la província de Guizhou El 1959 fou nomenat comandant de la regió militar de Pequín El 1967, durant…
Joan Alemany i Esteve
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas Santander Ordenat de prevere 1948, féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània Collaborà en la fundació de l' Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 1954 i de l’Escola Patmos 1959, i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974 Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona d’ençà del…
neocolonialisme
Política
Pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies i els països subdesenvolupats en general.
A partir de la descolonització formal, les potències mundials conservaren llur preeminència política, econòmica i cultural i seguiren un procés de recolonització i d’intervenció en països subdesenvolupats, aprofitant el desequilibri econòmic Les grans companyies monopolístiques, els programes d’ajuda i els organismes internacionals han estat els instruments clàssics del neocolonialisme El seu fi és conservar l’orientació econòmica de les excolònies i els països subdesenvolupats en general cap a les necessitats de les grans potències El control polític i econòmic és assolit per pressió directa…
Ciutadella de Roses

Vista de la Ciutadella de Roses
© Museu de la Ciutadella de Roses
Fortificació militar d’estil renaixentista, construïda el 1543 a Roses (Alt Empordà).
Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera ocupació del segle XVI Alberga, a més,…
festival d’Edimburg
Teatre
Festival internacional establert a la ciutat escocesa d’Edimburg l'any 1947, que acull una gran varietat de propostes artístiques, escèniques i musicals al llarg de tres setmanes de l’estiu.
Fou fundat per Rudolf Bing, director general de l’Òpera de Glyndebourne, i Henry Harvey Wood, responsable del British Council a Edimburg, amb el propòsit de dinamitzar i enriquir la vida cultural europea després de la Segona Guerra Mundial Amb el temps ha esdevingut un dels festivals artístics d’estiu de referència, complementat per diversos festivals especialitzats que es desenvolupen durant les mateixes dates i que la ciutat acull com a Festivals d’Edimburg El mateix any de la fundació del festival, vuit companyies excloses del programa oficial iniciaren el …
Gustau Nerín i Abad
Antropologia
Antropòleg.
Estudià a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1991 L’any 1990 començà a viatjar a Guinea Equatorial, país sobre la història i la societat del qual ha esdevingut especialista, especialment sobre colonialisme i postcolonialisme, i on alterna la residència amb Catalunya Professor a la Universitat de la Guinea Equatorial, al Centre Associat de la UNED de Bata i al Centre Cultural Espanyol de Bata, ha dut a terme recerca o missions com a consultor en projectes de cooperació també en altres estats del golf de Guinea Ha publicat Guinea Equatorial, història en blanc i negre…
Tomás Segovia
Literatura
Poeta castellà.
De jove visqué a Madrid, França i el Marroc amb la seva família, que el 1940 s’exilià a Mèxic, on estudià lletres Posteriorment fou professor a l’Institut Francès d’Amèrica Llatina 1948-54 i més tard treballà en diversos mitjans de comunicació, editorials i organismes internacionals, a més de dedicar-se a l’ensenyament universitari, i, del 1970 al 1984, any en què es jubilà, treballà en la institució cultural del Colegio de México Publicà, entre altres, els reculls poètics La luz provisional 1950, Apariciones 1978, Cuadernos del nómada 1978, Cantata a solas 1985, Lapso 1986,…
arqueologia industrial
Història
.
Branca de la història que estudia el passat industrial de les societats Malgrat la denominació, com a camp de coneixement històric no es limita, ni molt menys, a l’estricta aplicació del mètode arqueològic ans es fonamenta en la història de l’art, la història econòmica i de la tècnica, etc El concepte d’arqueologia industrial es difongué durant la dècada dels seixanta, havent-ne estat les universitats britàniques les principals impulsores Als Països Catalans s’introduí cap al final dels anys setanta Cal considerar l’arqueologia industrial com un fenomen característic de les societats amb…
Mujeres Libres
Història
Organització feminista i llibertària creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona (1936-38).
Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost del 1937, i agrupà unes 20 000 dones i 150 agrupacions 40 del Principat i 28 del País Valencià Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries FAI, CNT i FIJL, una autonomia organitzativa total Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus…