Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas (Santander). Ordenat de prevere (1948), féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina. De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània. Col·laborà en la fundació de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (1954) i de l’Escola Patmos (1959), i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974. Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona d’ençà del 1968, en 1970-90 fou vicari episcopal. El 1994 i el 2004 la seva tasca educativa i de dinamitzador cultural, nacional i espiritual fou reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona, respectivament.