Resultats de la cerca
Es mostren 2921 resultats
Trauma sonor (sordesa professional)
Patologia humana
El trauma sonor o sordesa professional consisteix en la pèrdua de capacitat auditiva deguda a una lesió de la còclea provocada per l’exposició reiterada a sorolls ambientals molt intensos, com els que hi ha en uns ambients laborals determinats on no s’han establert les proteccions adequades Així, sol afectar persones que treballen en locals on hi ha un soroll ambiental molt fort com ara telers, indústries del metall o discoteques Els primers símptomes que es manifesten són acúfens i una sordesa reversible que, a poc a poc, esdevé més intensa i persistent En general, les persones que tenen una…
Francesc Xavier Llorens Rodríguez
Futbol sala
Jugador i entrenador de futbol sala.
Conegut com Xavi Llorens , al principi de la dècada de 1980 formà part del Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment formà part del FC Barcelona, on fou jugador fins el 1989 i entrenador durant la temporada 1989-90 Guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Formà part de la selecció catalana, en ocasions fent de jugador i entrenador La temporada 1990-91 dirigí l’Indústries García Més endavant tornà al FC Barcelona i es dedicà a la formació del futbol base del club Des de la temporada 2006-07 entrena l’equip sènior de futbol femení del Barça, equip amb…
Josep Pascó i Mensa
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i decorador.
D’aprenent d’un obrador de pintura passà al taller de l’escenògraf Planella es matriculà a Llotja i rebé lliçons de Simó Gómez El 1887 anà a Madrid, on exercí l’escenografia al Teatro Real i decorà el teatre Príncipe Alfonso Més endavant 1896 anà a Mèxic per treballar en la decoració del Teatro Nacional Però es decantà vers la illustració i els projectes decoratius, on excellí entre els més rellevants d’aquests hi ha la residència de Ramon Casas i Carbó a Barcelona, des de la minuciosa ornamentació del pòrtic fins al disseny de gran part dels mobles Figurà entre els més acreditats…
màquina polidora
Tecnologia
Màquina emprada en diverses indústries i en diversos oficis per a polir superfícies planes de diversa natura, especialment metàl·liques, de marbre, de pedra, de vidre, etc, tot deixant-les llises i brillants.
Les polidores solen ésser constituïdes per un motor, generalment elèctric, el qual acciona a través de l’arbre motor un element fregador, com una mola, un raspall circular, un disc metàllic o de fusta recobert de paper de vidre, de cuir, de camussa, etc Algunes polidores emprades per a polir paviments són proveïdes de rodes que permeten de desplaçar-les damunt d’aquells Unes altres polidores, com les de polir peces de marbre, disposen d’una taula fixa que suporta la peça que hom vol polir, i l’element fregador o abrasiu és disposat en un capçal mòbil, eventualment proveït d’un arbre motor…
Instituto Nacional de Industria
Organisme públic de l’Estat espanyol, creat el 1941 per tal de finançar i impulsar la creació d’indústries, en especial les dedicades a la defensa i al desenvolupament autàrquic del país.
El 1968 passà a dependre del ministeri d’indústria L’INI participava principalment en els sectors siderúrgic ENSIDESA, de la construcció naval ASTANO, Astilleros Españoles, de la mineria, del transport aeri Iberia, Aviaco i de l’alumini i, minoritàriament, en molts altres sectors i en la creació d’empreses a l’exterior Durant els anys setanta prosseguí una política subsidiària respecte a la indústria privada, especialment amb l’absorció d’empreses en dificultats SEAT, ENASA, Construcciones Aeronáuticas SA, La Maquinista Terrestre i Marítima SA, Alts Forns del Mediterrani SA, etc i la inversió…
Venus de Willendorf

La Venus de Villendorf
Jaciment arqueològic
Nom donat a una figureta femenina de pedra calcària trobada el 1909 en un dels jaciments paleolítics del poble de Willendorf, a la Baixa Àustria, associada amb indústries lítiques aurinyacianes o gravetianes.
És una de les Venus paleolítiques més famoses, i com les altres figures de dona del mateix tipus té els pits i les natges molt exagerades, probablement per motius simbòlics És conservada al Naturhistorisches Museum de Viena
Guipúscoa
Província
Regió del País Basc que, administrativament, constitueix una província.
La capital és Sant Sebastià Limita al N amb el golf de Biscaia, a l’W amb Biscaia, al S amb Àlaba i a l’E amb Navarra i el País Basc de l’Estat francès A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar Les ries són poc profundes Deba, Orio, Pasaia, excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l’Estat francès A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials La regió sud és la més muntanyosa i amb els cims més elevats Aizgorri, 1544 m El clima és atlàntic amb oscillacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant…
vil·la

Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
Tianjin
Ciutat
Municipalitat de la Xina, a la regió del Nord.
Situada al SE de Pequín, a l’estuari del riu Hai He, a uns 40 km de la costa És el gran port de la Xina del nord, però els sediments del Hai He formaven tot sovint barres que l’inutilitzaven, i el 1952 hom construí un modern avantport a Tanggu, a la costa, al qual ha estat transferit el tràfic marítim exterior És un gran centre comercial, amb un gran volum d’exportacions llana, pells, cuir, etc i importacions petroli, querosè, tabac, maquinària, bancari i industrial té indústries tèxtils, de cotó, del tabac, químiques, farmacèutiques, de fibres sintètiques, mecàniques, de mecànica de precisió…
Tetuan
Ciutat
Capital de la província de Tetuan, Marroc.
Situada a la riba del riu Martin, a la plana litoral i al peu de la serralada del Rif, és el centre comercial d’una regió agrícola fèrtil tarongers i oliveres Té indústries de fertilitzants, tèxtils, alimentàries i de tabac Islamitzada al segle VIII per Mūsà ibn Nuṣayr, passà a formar part del domini idríssida, i al final del segle IX fou destruïda La població no ressorgí de nou fins que el soldà del Marroc Yūsuf IV hi construí una alcassaba 1286 Sota l’imperi benimerí de Granada es convertí en focus de pirateria, fins que Enric III de Castella la destruí 1401 Reconstruïda de nou al final del…