Resultats de la cerca

Treballà al New Yorker És autor de novelles i narracions de to humorístic, notables per l’enginy en la creació de situacions còmiques i en els jocs de paraules Aconseguí el primer èxit amb un recull de narracions No But I Saw the Movie 1952 Seguiren les novelles The Tunnel of Love 1954, versió cinematogràfica de Gene Kelly, 1958, The Tents of Wickedness 1959, Reuben, Reuben 1964, Madder Music 1977, Slouching Towards Kalamazoo 1983, entre d’altres

Autor de narracions per a públic infantil com El poble de Llepamelós 1995, Gratacelònia 1996, El misteri de la cripta ibèrica 2000 o La reina Ataülfa 2001, entre d’altres, i de teatre infantil, com La ciutat dels gratacels amb X Vidal, 2003 i dels poemaris Nàufrags sens illa 1987 i L’estel fugaç 1999 Autor també d’obres d’animació a la lectura, com Jocs i estratègies d’animació lectora 1995 i collaborador en diverses publicacions periòdiques

Estudià dret Fou membre del partit conservador i president de la Diputació de Girona 1884-90 Fou un dels fundadors de l’Associació Literària de Girona 1872-1901, que presidí, i collaborador de la Revista de Gerona  i altres revistes gironines La Vetllada  i El Teléfono Catalán , i de Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Renaixença És autor de poesies líriques i narratives, entre les quals destaca L’hereu , premiada als Jocs Florals de Barcelona del 1875

El 1883 obtingué un tercer accèssit en el premi ofert a un sonet que honorés el rei Jaume I, en els Jocs Florals de Lo Rat Penat La seves composicions poètiques, en castellà “Gratitud”, “A la Virgen María”, i en català “Harmonies”, “Cant d’Amor”, “L’estiuet de sant Martí, entre d’altres, foren publicades en diverses revistes literàries i recollides pòstumament a Poesías 1894, que inclou “A l’inspirat autor de l’«Atlàntida» Mossèn Jacinto Verdaguer”

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, on desenvolupà la seva carrera, excepte tres temporades, que jugà a l’Stichtse Cricket en Hockey Club holandès 2006-09 Guanyà sis Campionats de Catalunya 2003-06, 2010, 2011, dues Copes del Rei 2006, 2010 i quatre Lligues 2004, 2005, 2006, 2010 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on aconseguí la medalla de plata Es retirà al final de la temporada 2011-12

Vinculat al Club Deportiu Terrassa Hockey, arribà a capitanejar l’equip que guanyà onze Campionats de Catalunya consecutius 1940-50 i diverses edicions de la Copa del Generalísimo Formà part de la selecció espanyola, però no participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 per motius professionals Un cop retirat, fou entrenador i director tècnic del club vallesà 1957-61, que presidí 1973-83 Durant la tasca directiva promogué la construcció de les installacions esportives de les Pedritxes

Vinculat a diverses entitats esportives, fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1939-74 i vicepresident de la federació internacional des del 1949 Presidí el Club Natació Barcelona, on jugà a rugbi, i durant el seu mandat s’hi construí una piscina d’aigua salada Promogué la candidatura de Barcelona com a seu dels II Jocs Mediterranis Rebé la medalla d’or de la Federació Internacional de Rugbi i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Davanter, ingressà al Futbol Club Barcelona 2001-04, 2006-07 procedent del River Plate Com a barcelonista, sumant les dues etapes, disputà 205 partits i marcà 92 gols Guanyà una Supercopa d’Espanya 2006 Ha estat més de 40 vegades internacional i ha participat en la Copa del Món 2006 Amb l’Argentina guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i el Mundial sub-20 2001, en què fou elegit millor jugador

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1991-93 procedent de la Jugoplastica de Split Retornà al Barça la temporada 2000-01 i guanyà la Lliga ACB i la Copa del Rei Internacional amb l’antiga selecció iugoslava, es proclamà campió del món 1990 i subcampió d’Europa 1991, 1995, 1997 i olímpic en els Jocs d’Atlanta 1996 Després de la seva retirada exercí de director tècnic en diferents equips, entre els quals destaca el FC Barcelona

Disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 En els primers guanyà la medalla d’or en el relleu 4 × 400 m i establí el rècord del món de la prova A Atlanta conquerí una medalla d’or i una de plata Es retirà de l’atletisme l’any 1998 També jugà a futbol sala des del 1989, i fou campió de la Lliga ONCE 1990 i d’Europa amb la selecció espanyola 2002