Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
Tarragona Handbol Club
Handbol
Club d’handbol del barri de Sant Salvador de Tarragona.
Fundat l’any 1988, formà part de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona i Província i, més tard, s’integrà en el Club Gimnàstic de Tarragona La falta de suport del club al primer equip femení quan jugava a la primera divisió estatal en provocà la separació L’any 1989, es proclamà campió de primera catalana femenina i, el 1993, campió de Catalunya de cadet femení Té equips en diverses categories, tant femenins com masculins, i escola de base Utilitza les installacions del pavelló poliesportiu municipal Rebé el guardó de millor club català de l’any 1993
Orquestra Simfònica de Balears ‘‘Ciutat de Palma’’
Música
Agrupació musical fundada a Palma (1946), amb el nom d’Orquestra Simfònica de Mallorca, com una secció del Cercle de Belles Arts.
Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn 1911-65, que dedicà una atenció especial a la música d’autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca , donà el primer concert al gener del 1947 El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada 1973 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles Posteriorment ha estat dirigida per Lluís Remartínez 1989-94 i, des del 1994, per Philippe Bender En professionalitzar-se els seus membres 1989,…
gitano
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, pròpia dels gitanos.
A través de Pèrsia i d’Armènia s’estengué per Europa, i més tard arribà a Amèrica Anomenat en gitano Romanīčib , es divideix en les branques asiàtica, armènia i europea els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló El sistema vocàlic del gitano és parallel al del sànscrit La declinació presenta dos casos, el recte i l’oblic, i el vocabulari ha sofert moltes transformacions, segons els països Sovint es presenta com a llengua secreta, de la qual només el vocabulari és gitano i la gramàtica és la de la llengua del país
Museu Faller
Museu
Museu sobre el món faller, fundat el 1970, situat a la ciutat de València.
Emplaçat en una antiga hostatgeria del barri de Montolivet, que el 1843 es convertí en quarter militar i més tard en presó, acull la collecció de ninots indultats que cada any, a partir del 1934, se salven del foc per votació popular Conté, a més, cartells de falles i fotografies de temes fallers La superfície construïda total de l’edifici és de 4 626 m 2 , i ateses les característiques del museu, és dotat d’un sistema de prevenció d’incendis de tecnologia punta, amb raig dirigit El museu conté també la Junta Central Fallera El 1995 fou objecte d’una profunda remodelació
Falgars

Aspecte del santuari de Falgars (la Pobla de Lillet)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria de Falgars
) del municipi i de la parròquia de la Pobla de Lillet (Berguedà), a la serra de Falgars
.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció
Étampes
Ciutat
Ciutat del departament d’Essonne, al Beauce, França, situada a la vora del Juine.
Mercat agrícola i nucli d’indústria metallúrgica, química i de la confecció Residència del rei de França fins el 1200, fou erigida en comtat el 1327 per Carles IV, i més tard en ducat Fou seu de sis concilis Entre les esglésies de la ciutat hom troba les de Saint-Basile s XI-XII, Notre-Dame-du-Port s XII, Saint-Martin s XII-XIII i Saint-Gilles s XII-XVI, i entre els edificis civils, la torre Guinette s XII i els renaixentistes hôtel de Diane de Poitiers, atribuït a Jean Goujon, i d’Anne de Pisseleu, duquessa d’Étampes
Espés

Aspecte del poble d'Espés
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça).
És dividit en dos nuclis Espés de Dalt o de Sur , enlairat damunt el pic d’Espés , i Espés de Baix o de Jus , al vessant del pic L’església de Sant Vicenç d’Espés de Dalt conserva un portal romànic i és sufragània de la de Sant Martí d’Espés de Baix Espés de Dalt, a partir del segle XII, fou dels barons d’Espill Els dos nuclis es fusionaren com a municipi al segle XIX, juntament amb el llogaret d'Abella Més tard foren integrats al terme de Nerill, annexat el 1966 a les Paüls
Església de Torralba (Fraga)
Art romànic
L’any 1186, essent a la vila de Fraga, Alfons el Cast lliurà als frares hospitalers el lloc de “ Turrem Albam que est subtus Fragam cum omnibus terminis et pertinenciis ejus ”, a excepció de l’església L’editor de l’instrument, J Miret i Sans, interpreta que es tracta de Torre Blanca, partida fragatina, bé que J Salarrullana identifica el topònim llatí amb el despoblat de Torralba, a Torrent de Cinca o Torrauba, com en diuen els del país Més tard, hi ha esment de l’església de Torreblanca com a annexa de la parroquial de Fraga
Sant Martí de Boaçà (Alenyà)
Art romànic
Antiga església, avui desapareguda, del lloc de Boaçà villa Buacano , 876, ja esmentada aquest mateix any, en què formava part dels dominis donats al comte Radulf, germà de Guifré el Pelós, i a la seva esposa Ridlinda per Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i de la comtessa Rotruda, i neta, del costat matern, del comte Berà I de Barcelona Esdevingué més tard la capella del castell de Boaçà, edificat, segons que sembla, al segle XIII Era cura rural i el curat era nomenat pel senyor de Boaçà El conjunt del castell fou totalment enderrocat el 1974
areòpag
Història
Consell aristocràtic d’Atenes.
En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals