Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
antraquinona
Antraquinona
©
Química
Cristalls grocs, insolubles en aigua, poc solubles en els solvents orgànics.
Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els …
clorur
Química
Combinació del clor amb un cos compost o simple altre que l’oxigen i l’hidrogen.
Els clorurs metàllics són les sals de l’àcid clorhídric tots són sòlids, llevat del clorur d’estany SnCl 4 , que és líquid, i en general són solubles en aigua Els clorurs poden ésser obtinguts per acció del clor o de l’àcid clorhídric sobre el metall o el seu òxid els de sodi i els de potassi es donen en estat natural El clorur de sodi és usat en l’alimentació, i el de potassi és emprat com a adob El clorur de zinc és un desinfectant, el mercurós, un purgatiu, i el mercúric, un antisèptic Els clorurs dels metalls preciosos són utilitzats en fotografia Els clorurs de metalloides són…
tèrbia
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores de color marró fosc, solubles en els àcids diluïts, que s’hidraten amb facilitat Té aplicació en electrònica
afinar
Tecnologia
Eliminar les impureses contingudes en un metall o aliatge, que poden malmetre alguna de les seves qualitats o destorbar-ne la utilització industrial.
Els sistemes més usuals són la copellació, l'electròlisi, la fusió i oxidació, la liquació, el tractament amb àcids afinament de l’or, etc
pimpinella rosada
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 2 a 10 cm d’alt, vermellós o violaci, de barret convex, de làmines rosades, gruixudes i espaiades, i de cama llarga i fibrosa.
És comuna en boscs i altres hàbitats, especialment sobre sòls àcids És mengívola, però a causa de la seva petitesa gairebé no és consumida
acilcoenzim A
Bioquímica
Qualsevol dels derivats acilats del coenzim A
, representables pel símbol RCO-S.CoA, en el qual R indica, en general, una cadena parafínica de nombre senar d’àtoms de carboni.
Llur constitució és idèntica a la de l'acetilcoenzim A R=CH 3 Els acilcoenzims A són intermediaris en el catabolisme dels àcids grassos
grapissar
Ecologia
Geologia
Capa de petits còdols calcaris d’origen orgànic (algues vermelles calcificades), acumulats en els fons marins.
En alguns països del nord d’Europa, amb el nom de maërl , el grapissar és extret i emprat com a corrector de sòls àcids
distròfic | distròfica
Ecologia
Dit de la substància o el medi nutritiu que presenta deficiències o anomalies.
És aplicat, particularment, a medis aquàtics pobres en substàncies profitoses per a les algues i d’acidesa elevada deguda a la presència d’àcids húmics
2-amino-1-butanol
Química
Líquid que bull a 178°C, miscible amb l’aigua i soluble en alcohols, obtingut per reducció del 2-nitro-1-butanol.
Té aplicacions per a absorbir gasos àcids, en síntesi orgànica i, sobretot, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres