Resultats de la cerca

Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a Meridià  una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com El Pont Els seus…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on tingué com a mestre de música Josep Anton Martí i, probablement, Benet Julià El 1763 entrà al monestir com a monjo Organista excellent, fou un improvisador molt hàbil i bon compositor Els últims anys de la seva vida fou mestre dels escolans Compongué molta música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d’orgue i orquestra misses, vespres, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes, lletanies, etc, i moltes obres per a tecla De tendència italianitzant, sobresurt per la seva tècnica, l’originalitat i l’expressivitat…

Deixeble de piano de FWieck i de composició d’HDorn L’any 1833 començà a experimentar els primers símptomes de la malaltia mental, que s’havia d’agreujar els últims anys de la seva vida Fundador de la revista Neue Zeitschrift für Musik 1834, en fou redactor i hi publicà treballs de crítica i d’anàlisi musical Casat amb la pianista CWieck 1840, s’installaren a Dresden 1844 Fou nomenat director de concerts a Düsseldorf 1854, i després d’un intent de suïcidi passà els seus dos últims anys de vida reclòs en un sanatori mental La seva producció presenta tres períodes molt…

Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…

Originari de la Tarraconense, des de l’edat de vint anys fins a cinquanta-cinc, aproximadament, residí a Roma, on gaudí de l’amistat i de la protecció d’alguns personatges, fins i tot de l’emperador Domicià Arribà a assolir, a despit de les seves queixes, una certa benanança econòmica i social Freqüentà els cercles literaris, les reunions amb els seus patrons, els passeigs de la ciutat, les termes i els banquets així pogué copsar i estudiar, com a bon observador, una immensa galeria de retrats, de fets i d’impressions de la vida diària La seva obra correspon als seus últims vint…

Traslladada a Alexandria, amb la capitulació davant la Gran Bretanya 1801 fou lliurada als britànics, els quals la transportaren el 1802 a Londres, on és conservada al British Museum Apareix inscrita amb tres texts jeroglífic bastant malmès demòtic i grec, aquests dos últims quasi complets Es tracta d’un decret emès pel sínode de sacerdots egipcis aplegats a Memfis per celebrar el primer aniversari 196 aC del coronament de Ptolemeu V Per agrair diversos favors del sobirà, el decret estableix una sèrie d’honors per a ell La importància de la pedra de Rosetta està fonamentalment en…

Es creà el 6 de febrer de 1946 i fou la primera editorial de l’Estat que es dedicà a la divulgació de cartografia excursionista Impulsada per Salvador Llobet, Noel Llopis i Josep Maria Puchades, primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Tot i que està centrada en la publicació de mapes i guies de muntanya, el seu catàleg també conté manuals, llibres de gran format, calendaris i llibres de narrativa, tots ells relacionats amb la muntanya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicalment de color taronja, es feren molt populars Els últims…

Com a jugador debutà al Futbol Club Barcelona l’any 1975, on jugà dues temporades Posteriorment jugà al Club Beisbol i Softbol Cinc Roses 1978-82 , antiga denominació del Club de Beisbol i Softbol Sant Boi Entre el 1981 i el 1994 fou entrenador de softbol del club Els últims anys combinà la pràctica d’entrenador amb la d’ajudant a la Federació Espanyola de Softbol, assumint el càrrec de seleccionador espanyol de softbol 1995-2000 També fou director tècnic de softbol de la federació catalana 1987-90 i de la federació espanyola 1994-2009, així com secretari general de la federació…

Pivot, després de dues temporades al Fórum de Valladolid 1983-85, en les quals fou el màxim rebotador de la Lliga ACB, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1985-92 La primera temporada, en no tenir encara la nacionalitat espanyola, inicialment només jugà la competició europea, però finalment va disputar els últims partits de l’ACB i el play-off pel títol Amb el Barça aconseguí la Recopa d’Europa 1986, la Copa Korac 1987, quatre Lligues 1987-90, tres Copes del Rei 1987, 1988, 1991 i la Copa Príncep d’Astúries 1988 Com a entrenador del FC Barcelona fou entrenador ajudant d’Aíto García…

 A més dels codis deontològics propis dels collegis professionals, Catalunya té el document de Compromís ètic del professorat, acordat a Vic, el 28 de maig de 2011, per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya Altres textos són el Codi Deontològic del Collegi de Pedagogs de Catalunya 2006, el dels educadors socials 2004 i el de la professió docent 2010 Els dos últims, aprovats per la totalitat dels collegis oficials estatals respectius El codi de la professió docent recull els compromisos i deures en relació amb l’alumnat, les famílies, la institució, els…