Resultats de la cerca
Es mostren 2570 resultats
l’Anyet
Pont vell amb el riu Anyet a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Alt Empordà, que neix al vessant S de l’Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de riera de Requesens.
Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada
Casterner de les Olles
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a 878 m damunt un contrafort de la serra de Sant Gervàs.
La seva antiga parròquia Sant Llorenç pertanyia al monestir d’Alaó Aigua amunt del poble hi ha l’antic hostal de Barrugats
Naab
Riu
Riu d’Alemanya, a l’Alt Palatinat de Baviera.
De 188 km de longitud, corre en direcció N-S i desemboca al Danubi per l’esquerra, 9 km més amunt de Ratisbona
Soliva
Poble
Poble (68 h agl [1970]) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), al SW de la vila, a l’esquerra del torrent de Tresserra.
La seva església el Remei, que depenia de la de Claravalls, es troba a 909 m alt, mig quilòmetre al N i més amunt del nucli
riera de Tenes
La riera de Tenes en primer pla, amb Lliçà de Vall (Vallès Oriental) al fons
© Fototeca.cat
Riera
Riu del Vallès Oriental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al collector entre Montmeló i Mollet del Vallès
Era Garona de Ruda
El riu de Ruda al fons de la vall homònima
© Fototeca.cat
Riu
Un dels dos braços —el més llarg— que forma la Garona
a Castell-lleó (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader
facoquer
Facoquer
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils
, subordre dels suïformes, de la família dels suids, d’un aspecte semblant al del porc senglar, que té uns 75 cm d’alçada i un pes d’uns 70-90 kg.
El cap és enorme i aixafat, i té els ullals superiors corbats cap enfora i amunt Habita en grups nombrosos a les sabanes de l’Àfrica oriental
Rama
L’antic casal de Rama, substituït a la fi del segle XIX per un petit palau versallesc
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Ripoll (Ripollès), fins el 1970, del de la Parròquia de Ripoll.
És situat a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l’ hostal de Rama i de la masia dita la Torre de Rama
barranc de Sant Antoni
Barranc
Curs fluvial de la comarca del Baix Ebre.
Es forma per la confluència del barranc de Covalta i el barranquet de Matamoros, i desguassa a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt del mas de Xies
baldufa
baldufa1 3 1
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina per a fer forats de petit diàmetre en peces fetes de materials durs com el vidre o la terrissa.
Consisteix en una tija vertical que porta en un dels seus extrems una anella per on passa un cordill, i a l’altre, un portabroques i, prop d’ell, una peça de revolució de forma adequada - generalment una esfera o un disc amb vora ben gruixuda - que en giravoltar procura un bon moment cinètic circular a tot el conjunt Les dues puntes del cordill van lligades a banda i banda d’un travesser de fusta, que pel seu bell mig és traspassat perpendicularment per la tija, de manera que pot girar al voltant d’ella i lliscar amunt i avall de la seva llargada En fer girar el travesser, el…