Resultats de la cerca

Feu estudis tècnics i d’economia a Barcelona, on es doctorà Emigrà a Veneçuela i s’establí a Caracas Fou professor d’economia de l’empresa a la facultat d’enginyeria de la Universidad Central de Caracas 1951-63 Més tard, tornà a Catalunya, on fou professor de política d’empresa a l’IESE 1963-86 Un altre cop a Veneçuela creà un complex tèxtil, amb altres socis Treballat, també, com a enginyer a la Corporación Venezolana de Fomento És autor d’ Empresas multinacionales 1967, La empresa i el proceso de dirección 1982, El desafío europeo a las empresas españolas 1985, i Orígenes de la Barcelona…

El 1921 s’incorporà a la guarnició de Melilla, amb el grau d’alferes Arran de la seva participació a les campanyes militars del nord d’Àfrica, on fou ferit greument, obtingué moltes condecoracions també fou felicitat pel rei i ascendí a capità El 1931 fou nomenat capità dels Mossos d’Esquadra, càrrec que encara ocupava quan fou proclamada la República S'enrolà, el 1934, a l’expedició per a la conquesta d’Ifni, però en esclatar la Guerra Civil Espanyola no volgué sumar-se als sollevats Es traslladà a Talavera, on fou governador militar d’Almeria En plena guerra, lluità, com a…

Molt jove, el 1811 marxà amb el seu pare a Cuba i s’establí a l’Havana Fou un dels pioners a dedicar-se al conreu del tabac a la província de Pinar del Río, a la zona denominada tradicionalment Vuelta Abajo Establí un primer ingenio sucrer anomenat Guacamaya i, posteriorment, El Galope, que substituí el primer Emprenedor en rutes marítimes, feu dragar la badia de Galafre amb la finalitat de permetre el pas a una línia de vapors per la costa sud de la zona de Vuelta Abajo Industrial del tabac, feu construir també uns importants magatzems per assecar i tractar el tabac i, durant molts anys,…

Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales El trabajo en la época romana 1935, El salario familiar 1936 i Los gremios en Mallorca 1939

Estudià retòrica i filosofia a Palma Lluità al Principat contra els francesos 1808 Pres i deportat a Anvers, hi cursà medicina i cirurgia, de les quals es doctorà el 1815 La seva actuació durant la pesta de Son Cervera 1820, que descriví més tard en unes Reflexiones 1821, li valgué el títol de metge militar Catedràtic a la facultat de medicina de Madrid 1829 durant la primera guerra Carlina fou metge de cambra de Carles Maria Isidre de Borbó, però després passà al bàndol d’Isabel II i fou diputat a corts per les Balears