Resultats de la cerca

Dedicà una gran part de la vida a la lluita per la independència del seu país És autor de nombroses novelles, de les quals cal destacar Cecilia Valdés o La loma del Ángel 1882

L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles Formava part de la baronia de Sales

D’estil romànic la restaurada capella de Sant Jaume de Castellbell dita impròpiament de Marganell, a la dreta de la riera d’aquest nom Data del segle XII i fou possessió del monestir de Santa Cecília

Té a prop la capella de Santa Margarida de Fontarnau, traslladada al s XIX des del veí pla de la Carrera, on s’anomenà inicialment de Santa Cecília Formava part de l’antic terme de Sentfores

Fill del comte Bernat III de Comenge, el qual creà per a ell el vescomtat de Coserans Es casà amb Sibilla o Isabel, filla del comte Roger Bernat I de Foix i de Cecília de Carcassona-Besiers

Consagrà l’església de Santa Cecília de Montserrat 956 i imposà al seu abat Cesari la subjecció a la seu vigatana Reorganitzà la canònica vigatana i el seu escriptori Demostrà una especial adhesió a la monarquia franca

Es distingí en l’augment i la reorganització patrimonial del bisbat consagrà les esglésies de Manresa i del Moianès, regió que organitzà eclesiàsticament, així com el monestir de Ripoll i l’incipient de Santa Cecília de Montserrat

“Nós, Guillem, abat de Santa Cecília de Montserrat, amb la resta de germans us donem, a tu Pere de Bacardit, a la teva muller Berenguera i als teus descendents, les terres franques i lliures anomenades Serra d’Arnall que ens pervingueren per dret del cenobi Estan situades al comtat de Manresa, al terme de Castelltallat, al lloc anomenat Serra d’Arnall Segueixen les afrontacions Tot el que aquestes afrontacions comprenen us ho donem, a vós i als vostres descendents, això és, a aquells que tinguin la casa de Bacardit, amb la condició que en elles edifiqueu un mas, que construïu cases en el…

Durant el seu govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d’oposar-se a les pretensions de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s’havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956

El 1778 publicà anònimament la novella de tècnica epistolar Evelina , i el 1782, Cecília , sempre amb gran èxit La seva vida agitada —quan serví la reina Carlota 1786-91, quan residí a París, etc— resta reflectida en el seu diari