Resultats de la cerca
Es mostren 3484 resultats
arsenopirita
arsenopirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfarseniür de ferro, FeAsS.
Cristallitza en el sistema monoclínic i es presenta en formes pseudoròmbiques i sovint maclades Pot contenir coure, níquel i or És de color blanc d’estany o gris clar, i té exfoliació clara en una direcció Té duresa 5,5-6 i pes específic 5,9-6,2 És anomenat també mispíquel i pirita arsenical És el mineral d’arseni més important
esquema elèctric
Electrònica i informàtica
Pla de les línies de connexió i de les connexions entre els diversos elements, representats per símbols convencionals normalitzats, que constitueixen un circuit o un conjunt de circuits elèctrics.
Perquè l’esquema sigui més clar les línies de connexió són representades per línies rectes, independentment de la forma geomètrica real que tinguin, i així, a la vegada, hom pot resseguir les connexions per a comprendre la forma d’actuació del circuit Per a simplificar, els circuits de corrent trifàsic són representats també com si fossin d’una sola fase
sobrefil
Indumentària
Tecnologia
Cosit clar fet a les vores d’una roba, especialment a les interiors, per tal d’impedir que es desfili.
Canamunt
Història
Nom d’una facció mallorquina —d’origen no gaire clar— formada principalment pels aristòcrates antics, rival de la de Canavall.
L’enfrontament de Canamunt i Canavall o de Canamunts i Canavalls , que omplí de violència la primera meitat del segle XVII, fou la culminació d’un procés de discòrdies entre famílies i barris de la Ciutat de Mallorca iniciat al final del segle XIV La seva especial virulència durant el segle XVII, amb una major intervenció de tots els estaments, inclosos els forans, i amb un gran augment dels bandejats, coincidí amb un fort predomini de l’aristocràcia, amb pretensions d’obtenir jurisdicció sobre diversos pobles per part d’alguns dels seus membres, ennoblits amb títols castellans, i amb les…
almegó
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, llargues i de color verd clar.
Les flors són grogues, oloroses i agrupades en raïms axillars llargs Els fruits són en tavella i contenen força llavors, també negres, molt aromàtiques un cop seques Antigament s’emprava en farmàcia a causa de la cumarina que s’obtenia de fulles i tiges Avui, les seves flors aromàtiques s’usen en amanides i les fulles són apreciades en la preparació d’escabetxs, carns farcides i estofats És una planta abundosa als indrets herbosos a tot Catalunya
El ratpenat de bigotis petit
Àrea de distribució del ratpenat de bigotis petit Myotis alcathoe als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El ratpenat de bigotis petit Myotis alcathoe és una espècie que ha estat descrita recentment Abans no es diferenciava del ratpenat de bigotis M mystacinus És un ratpenat de mida petita, molt semblant al ratpenat de bigotis, però una mica més menut i de coloració més clara Té el pelatge dorsal bru amb tons grisencs o lleugerament vermellosos i el pelatge de la part inferior de color beix clar Les orelles són marrons i té el tragus més clar que…
mabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada, de forma esvelta, amb el cap allargat.
El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura
hemimorfita
Mineralogia i petrografia
Silicat de zinc hidratat, Zn4(OH)2Si2O7·H2O.
Mineral pertanyent a la subclasse dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és tabular, i els cristalls presenten un clar desenvolupament hemimòrfic Té un color blanc amb tonalitats blaves o verdes i un esclat de vidre La duresa és de 5, i la densitat de 3,4 a 3,5 És intensament piroelèctric i piezoelèctric, i és utilitzat com a mena secundària del zinc
òliba

Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
bisbat de Dénia
Història
Cristianisme
Bisbat
Jurisdicció eclesiàstica amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense.
El primer bisbe conegut és Antoni documentat el 636, mentre que el darrer fou Marcià, documentat per darrera vegada el 693 No és clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab El fet és que al segle XI el rei de Dénia Muǧāhid i després el seu fill ‘Alī cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina